Els pobles de l'Empordà

Art 3 Editorial - 1984 - Figueres

Autor: Montserrat Vayreda i Trullol
Indret: Casa de Montserrat Vayreda (Figueres)

I

 

Figueres, tens la rambla profundament varada

damunt les aigües calmes de la vida passada,

 

espill de les imatges de la vida present...

Has trobat en nosaltres l'imparable corrent

 

que s'esmuny mentre restes immersa en tu mateixa

cabdellant de les vides la feixuga madeixa.

 

Infantares l'Ictíneo i feres sorgir el sol

d'un inventor poeta: Narcís Monturiol;

 

i d'un poeta músic, en Pep de la tenora

que en ungir la sardana va fer-la més sonora

 

en cercles que creixien cobrint tot l'Empordà,

fent-se símbol d'un poble que parla en català.

 

Tens las places obertes, els carrers rectilinis,

folls gratacels que estenen amb urc els seus dominis,

 

mentre el Parc-Bosc concentra retalls del nostre ahir,

donant a cada infant un arbre i un camí.

Autor: Montserrat Vayreda i Trullol
Indret: Casal dels Vayreda (Lladó)

Lladó

 

A tots els meus

 

Lladó de les oliveres

que onegen com les banderes

sota les rauxes del vent.

Vayredes i Llavaneres

n'han pintat les cabelleres

d'un blau-verd, d'un gris turgent.

 

Lladó de l'alta muntanya;

com a fita que no enganya,

la Mare de Déu del Mont.

De l'ermita a la cabanya

la pluja del sol la banya

posant-li un topazi al front.

 

Lladó de la vella vila

que ara baixa, ara s'enfila

per carrerons plens de llum;

amb cases color d'argila,

amb camps verds, grocs, blaus i lila

on cada herba treu perfum.

 

Lladó de l'àuria panotxa,

que d'Empordà i de Garrotxa

et fas poble liminar.

L'ull del teu campanar sotja

l'extensa plana on s'estotja

l'aiguamarina del mar.

 

Lladó de Santa Maria,

la Canonja que sorgia

a recés del Monestir...

Ara ets pedra i elegia

que reciten cada dia

les ombres del teu ahir.