Edicions Proa (Barcelona), 2004
Dona de la Segarra
Vinyes de malvasia i macabeu
de les clares cançons que la meva àvia
em cantava al crepuscle, quan tornàvem
vora els horts del costat de la riera.
Al filat de la mort queden llençols,
prop de l'obscur racó d'un safareig,
però el silenci i prou és qui respon
si recordo la brisa entre les canyes,
la puresa de l'aire de secà
i les cançons on, cap al tard, sortien
vinyes de malvasia i macabeu.
La bonhomia als ulls, la paciència
en les mans sempre humides, que eixugava
al davantal per anar a obrir la porta.
Obro els ulls a la terra del passat:
vinyes eixutes als turons gebrats,
els camps de Sanaüja amb la fredor
dels primers raigs de sol, quan en els dies
d'hivern de mil nou-cents quaranta-dos,
com una garsa negra, eixia l'alba.
Carros
Amb el cel dur d'abans de l'alba als vidres,
ella ja anava revifant les brases
colgades per la cendra. Se sentia
el negre crit d'un gall en algun pati
i els coneguts sotracs dels primers carros,
amb les llanternes d'oli vacil·lants,
obrint roderes en el fang gebrat.
Ara que tinc l'edat que ella tenia,
escolto un so de carros en la fosca
que, amb el vaivé profètic dels seus llums,
surten de la infantesa i no sé on van.
Recordar el Besós (1980)
Al Carles Buxadé
Les finestres de nit, amb la llum groga,
són ulls voltats pel rímel de 1'asfalt.
Recordo el pis: una bombeta morta,
gossos i infants damunt d'un matalàs.
En la cuina, corrupta, sense porta,
amb verdet als plats bruts amuntegats,
un noi escolta un vell pick-up que toca
discs de drapaire, però tots de Bach.
Els cables negres d'alta tensió
la lluna sobre el riu els fa brillar.
Sota el pas elevat de l'autopista,
la desolada terra de ningú,
corral de cotxes de segona mà.
Per a aquest món, cap més futur que Bach.