Avui, pedra i arrel, soca i escuma...

Autor: Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Avui, pedra i arrel, soca i escuma,

vidre del mar, pessigolleig del vent,

us voldria sentir com una suma

de silencis, com un pur pensament.

 

Perquè  essent fons i forma i alegria,

fóssiu només record;

només acte de fe en la jerarquia

d'aquell gran amic mort.

 

Del qui tingué dòcil l'oïda

al més imperceptible so modest,

i del repòs d'aquí, o del gest,

va construir-ne monuments de vida.

 

I abella dúctil, d'una flor del món

—que és aquest món d'aquí, és aquesta platja

amb cor i ventre i front,

i bona ratxa i mala ratxa—

 

ell va saber xuclar-ne mel i sal,

i exclusiva paraula musical,

—groga de sol, blanca de lluna—

perquè pesés dins la nostra fortuna

amb un pes immortal.