Llibreria Catalònia (Barcelona), 1930
Era una hostalera (fragment)
Era una hostalera bigarda i traïdora...
Caminant, no parís a l'Hostal de l'Arc;
la fam que et rosega, la set que t'arbora,
distreu-les com puguis i passa de llarg.
Fes la teva via sens girar-te enrere;
recull la mirada, car és ben segur,
si els teus ulls trobaven els de l'hostalera,
que ja no hi hauria pas remei per tu.
De llur encís tràgic se'n fa parleria
dels plans urgellesos al cap de Salou,
i en firals i places l'esbandeix tot dia
un romanç de cego ara tret de nou.
Ço que en diu la brama, poc són contarelles:
aquell a qui miren, ferit n'és romàs.
Emboscats en l'ombra de llurs negres celles,
a l'aguait esperen com lladres de pas.
Majorals, gent d'armes, matalots, firaires,
mossos de guiatge, marxants, sagalets,
ramblers de la mesta, pelegrins, captaires,
cursants de l'Estudi, frares menorets,
que un punt els fitaren en jorn que malhaja,
de llur fat no en foren més alliberats,
i des d'aquella hora que un foc els enraja
de llordes pruïges i carnalitats.
In memoriam
Davant del sepulcre del rei En Jaume I el Conqueridor.
Aquí dormen les cendres augustes de l'alt rei En Jaume.
Oh poble fidel
acata la testa, els genolls flecta, i ora:
Pare nostre qui estau en el Cel...
D'Aragó, Rosselló, Catalunya, Mallorca i València,
claríssim estel;
senyor de llurs pobles, de llur gent monarca.
Pare nostre qui estau en el Cel...
Capitost dels estols de la terra, ardit i invencible,
novell Israel;
heroi de les gestes més altes, nostrades.
Pare nostre qui estau en el Cel...
Braç i bran de la Pàtria que eixamplava esforçat i fulmínic
pel camp infidel :
Oh ribes del Xúquer, Maylorques daurades!
Pare nostre qui estau en el Cel...
Patriarca de nostra nissaga, espill de ses gèneres;
puríssima rel
de la Catalunya senyora i majora.
Pare nostre qui estau en el Cel...
Enemics assolaren la terra i encara la baten;
en beire de fel
abeura sos llavis. El calze aparteu-li.
Pare nostre qui estau en el Cel...