(), 0
Abans d'arribar a Montgarri, els automòbils van anar parant: per contemplar un pont romànic sobre una barrancada d'aigua, per veure la façana (i conèixer la història, que ens conta Pep Coll) de la casa del cèlebre ramader, el Tor d'Alós, i per viure (així ho vaig sentir) un instant sublim al costat de l'espai romànic de Sant Joan d'Isil, que se'ns va aparèixer, humil, entre un plec de muntanyes, amb l'aigua del Noguera llepant l'absis. Veure aquella miniatura d'escultura, arquitectura i paisatge, al costat del senzill fossar perfumat per tot de flors, va sotragar el meu lacrimal.
Ah! quants poemes haurien de sortir! I, així i tot, no arribaríem mai a compensar el gran favor que ens van fer. El valencià Marc Granell, entre tanta bellesa, s'acostava a la seva estimada —amb qui a hores d'ara ja deu estar casat— i li deia a l'orella: «T'acarone, et bese, t'estime». I tots vam agafar el compromís de besar aquesta terra sagrada.