Entre el temps i l'eternitat

Impremta Altés (Barcelona), 1955

Autor: Montserrat Vayreda i Trullol
Pàgina: 32
Indret: El claustre del monestir (Port de la Selva)

Dos sonets al monestir de Sant Pere de Roda

 

II

 

Cada porta que he vist enderrocada

m'ha fet tremolar el pols. Sols els ocells

a dintre el monestir cerquen estada

esculturant de nou els capitells.

 

Segueixo fins a l'ampla portalada

que em duu el desig de traspassar dintells,

com una cella és fina i arquejada

per més que el temps li hagi clavat dardells.

 

Avanço. Pedra! Avanço. Melangia!

Temple caigut, esvorancs d'harmonia

en l'esvoranc autèntic de la nau.

 

Cada pedra en oblit allà reposa,

cada abat té el seu llit sota una llosa,

cada claustre desgrana un xic de pau.

Autor: Montserrat Vayreda i Trullol
Pàgina: 31
Indret: Sobreclaustre del monestir (Port de la Selva)

Dos sonets al monestir de Sant Pere de Roda

 

I

 

Quan vaig coronar el cim la llum glosava

l'emmorenit perfil del monestir

que tenia als seus peus com una esclava

el cos de la muntanya a mig florir.

 

Un arbre d'alt brancam, curull de saba

vetllava des la cinta del camí

pedres i arcs, arcs de pupil·la blava

concentrant el cel clar d'aquell matí.

 

I els meus ulls, admirats, es van abstreure

en l'abraç fraternal de pedra i heura

i en el temps recollint la soledat

 

del monestir de Sant Pere de Roda,

que avui el meu record sorprèn i broda

talment un medalló dins l'espadat.