Estroncar el soroll

Edició d'autor - 2010 - Ei

Autor: Jean Serra i Torres
Indret: Santa Agnès de Corona (Sant Antoni de Portmany)

Camí de Santa Agnès de Corona

 

Comença a ploure i comença

la  nit. El paisatge convida

als besos i les carícies.

La casa, closa sobre el foc

que crepita a la llar,

ens convida a fruir prest.

 

La tarda tomba i ve la nit

rere els vidres xops,

mentre el cos s'enfonsa

sota l'espessa bava

que inunda ja els racons.

 

Marxa la llum diürna

i una lluentor sensual

roda pels coixins i pels cristalls.

Autor: Jean Serra i Torres
Indret: Ca na Costa (Formentera)

Monument megalític a Ca na Costa

 

Vàrem arribar a l'altra illa, de bellesa més

seriosa i esquemàtica, molt després de mostrar-se,

en el matí, amb dits de rosa, l'aurora.

 

Cap núvol no destorbava la volta celeste.

 

Ens dirigírem a un indret escollit per la Història,

menats per comú anhel.

 

Què hi cerquem, nosaltres, en aquestes pedres assenyalades?

 

L'home contempla l'home, però el temps posa

fronteres.

Autor: Jean Serra i Torres
Indret: Far des cap de Barbaria (Formentera)

Impossible crepuscle al cap de Barbaria

 

Era primavera, l'esclat ufanós a les figueres de

cent estalons.

Era un camí llarg i estret, vorejat pel tomaní.

Endarrere deixem les cases, les terres de conreus,

el ramat de cabres i la vella.

Acabava el bosc de savines, acabaven les mates de romaní,

acabava tot.

Allí acaba —o comença, qui ho sap?—, el nostre món, aquesta

vida que s'escampa damunt illes.

Quanta, quanta mar als ulls! Tant d'horitzó, tanta infinitud

concretada en límits mínims.

És allí l'encontre amb l'íntima veritat.

Davant la nuesa dels blaus i els celatges resplendents, cauen

les màscares, es rompen les proteccions civilitzades.

Allí un és el card i l'olivella; la pedra netejada per

la pluja i el vent elemental.

Autor: Jean Serra i Torres
Indret: Es Mirador (Formentera)

Pujada a la Mola

 

Havíem transitat carreteres i camins de l'illa, parant en indrets on homes d'èpoques antigues deixaren l'empremta de llur estada.

Ascendíem a la Mola, resseguint topònims que fiten una parla íntima sobre una terra aspra: el Caló, les Clotades, el Torrent dels Arbocers, vénda de l'Església, l'Estufador...

No podria definir aquest silenci vora el torrent d'en Toni Puig, on tanmateix escolto el clapoteig de la mar brogint sota les penyes, i el mateix oratge que em refresca les galtes mou la porrassa i aixeca de la ruda flaire amarga.