El Pais (26 de setembre), 2012
Som ara davant el número 518 del carrer Muntaner. "No, no miris enlaire. Avall, avall. En el soterrani. Aquí hi vivia Jaime Gil en aquella època. Un soterrani, un petit apartament en els baixos de l'edifici. El soterrani "más negro que mi reputación", que deia ell. En prou feines un dormitori, un bany, una cuina minúscula i una saleta d'estar, però sempre plena de gent: Barral i Yvonne, Gabriel Ferrater, Jaime Salinas, Salvador Clotas, Helena Valentí, Luis Marquesán, Miguelito Barceló... A Jaime Gil l'havia conegut a Seix Barral i ens vam veure a l'Apeadero i a d'altres bars, però després jo me'n vaig anar a París i ell a Manila. Va ser en aquesta època, l'època dels guions amb Juanito Hortelano, entre el 62 i el 65, quan la relació es va estrènyer, en el Sótano Negro. Què vols que et digui de Jaime? Era una persona extraordinària; conèixer-lo em va canviar la vida. Per a un escriptor, tan important és el que escriu com allò que llegeix o del que parla amb els seus amics, i en ambdós sentits Jaime Gil era una deu inesgotable. Ens vèiem gairebé diàriament. Preníem copes junts, quedàvem en el soterrani, passàvem els cap de setmana a Sitges o a la casa de Carlos i Yvonne, a Calafell, i les vacances a la casa de Segòvia, a la Nava de la Asunción...
La supervisió de Jaime Gil fou fonamental en l'escriptura d'Últimas tardes con Teresa. Vaig escriure una bona part del llibre a La Nava, l'estiu del 64, i es pot dir que ell llegí el manuscrit gairebé capítol per capítol; els seus suggeriments (suggeriments de gran lector, de gran escriptor) foren utilíssimes, inestimables.