Flores de estío. Poesias

López editor - 1893 - Barcelona

Autor: Josep Anselm Clavé i Camps
Indret: Monestir de Montserrat. A fora a la plaça (Monistrol de Montserrat)

A Montserrat

Sembrant brillants i perles,
Lo espai d'Orient colora
La purpurinia aurora
D'un dia desitjat,
I al so d'instruments varis,
Joioses i festives,
Pujant van comitives,
Camí de MONTSERRAT.
Las flors sos calces obren:
La font dolça murmura
La llebre en l'espessura
S'amaga amb gran temor;
I en tant salta a flor d'aigua
Lo peix de blanca escama,
Lo aucell, de rama en rama,
Cantant va son amor.

Pugeu amb nosaltres,
Ninetes hermoses,
Les costes famoses
Del bell MONTSERRAT;
Veurem entre penyes
L'excelsa MADONA,
Veurem la patrona
Dels bons catalans.

Veurem les altes crestes
On pròdiga Natura
Desplega sa hermosura,
Ostenta son poder,
I enmig barrancs sens fondo,
Veurem les coves fosques,
On formen pedres tosques
joguines a son pler.
Veurem lo Monasteri.
Tebaida catalana;
Veurem la FLOR GALANA,
Ramell de perfeccions;
I aquell sens fi d'ermites
Que el mont agrest rodegen,
En tant que lo hermosegen
En belles posicions.

Pugeu amb nosaltres.
Ninetes hermoses,
Les costes famoses
Del bell MONTSERRAT;
Veurem entre penyes
L'excelsa MADONA,
Veurem la patrona
Dels bons catalans.

Autor: Josep Anselm Clavé i Camps
Indret: Can Llanas (Manlleu)

Les nines del Ter
Rigodons pastorils catalans a coros

I

Amb subtils celatges
De neu, or i grana,
L'aurora galana
Matisa l'orient;
I hermoses reflecten
Sos raigs d'escarlata,
Les ones de plata
De mansa corrent.
Del Ter a las marges,
Que el jorn daura apenes,
Acuden les Nenes
Amb grupo festiu;
Mostrant-nos més gràcies
Sa extrema finura,
Que flors de planura,
Que estels nit d'estiu.

IV

A les Ninetes més candoroses
Festius cenyim,
Ricas guirlandes de murtra, rosas
I gessamins.
Davall lo espès ramatge
Que ombreja la devesa,
Unim amb gentilesa
Les mans en un sol llaç;
I al so de les tenores
Que alegren esta plana,
Alterne amb la sardana,
Lo alegre contrapàs.

(...)

A les Ninetes més candoroses
Festius cenyim,
Riques guirlandes de murtra, roses
I gessamins.
Sentats en blanes herbes,
Dem tregua a la fatiga;
Nostre calor mitiga
L'oreig de bon matí;
I ens fa aspirar amb delícia
L'olor que entorn se cola,
De orenga, farigola,
Ginesta i romaní.

V

Prop del Ter passàrem Nines,
De la infància l'edat d'or.
Amb ses ones cristal·lines
Hem jugat infinits cops:
¡Baldement fortuna yaria
Mai nos llance d'aquest lloc!
Que esta vida sedentària
No la té tothom que vol.

Autor: Josep Anselm Clavé i Camps
Indret: Monument als Castellers (Valls)

Los Xiquets de Valls

Coro descriptiu català a veus soles. A Eduard Vidal,
li ofereix aquest record d'una gaia festa passada
en sa companyia, son afectíssim amic, L'autor.

A la plaça!
Prenen part en nostra festa
Los forçuts Xiquets de Valls,
I en pilars, castells i torres
Mostraran sa habilitat.
Pels carrers fan la passada
Amb les gralles i els tabals.
Nara-nara!— Ram, plam, tram!
I a la casa de la vila
A migdia faran cap.

Quina gatzara, quina delícia
Causen al poble los braus Xiquets,
Quan fan alarde de llur perícia,
Força, equilibri, valor i seny!

Viva! Viva!
Vénen de Valls amb sa rústica orquestra.
Viva! Viva!
Vénen de Valls per honrar nostra festa.
Formen la colla
Jóvens com cal.
Benvinguts siau
Los Xiquets de Valls.

Quina gatzara quina delícia
Causen al poble los braus Xiquets,
Quan fan alarde de llur perícia,
Força, equilibri, valor i seny!
—Se ouen ja els tabals i gralles!
—Ja s'obiren los Xiquets!
Plam, ra-a-patapa, plam!
Nan, nan, nàrat, nórat, na!

Fan castells pujats per sota
I torrots de cinc pilars;
Alcen torres de set pisos
I movibles espadats.

Quina gatzara, quina delícia
Causen al poble los braus Xiquets,
Quan fan alarde de llur perícia,
Força, equilibri, valor i seny!

Ra, patapa, plam!
Nàrat, nórat, na!
Ai quin plaer!
Quin regositj,
Veure el nen
en lo bell cim
Com fa l'aleta
I ho fa somriu;
I als jovenets
Del setè pis
Fent figueretes
Sobre els del quint!

Nord dels Xiquets ne sien
Ninetes, vostres ulls,
Hermosos,
Com los estels de plata
Que en lo zenit obscur
Brillen en nit serena
I l'ample espai
Banyen de llum.

Nines gentils,
los Xics galants
Braus us rendeixen
Son homenatge,
I amb dolç afany
Vostres mirades
Presten coratge
Als Xiquets de Valls.

Nord dels Xiquets ne sien
Ninetes, vostres ulls,
Hermosos,
Com los estels de plata
Que en lo zenit obscur
Brillen en nit serena
I l'ample espai
Banyen de llum.

Nàrat, nórat, na!
Ra, patapa plam!
Adéu siau, Xiquets de Valls!
Adéu siau!