Editorial Selecta (Barcelona), 1976
Tothom que tingui més de trenta anys recordarà els «Quatre Gats». Aquell racó pintoresc, ple de somnis i de cabòries, que espantaven els menestrals; aquells quadros de les parets que les noies de sa casa no els podien anar a veure perquè els agradaven massa; aquella fumarola de les pipes, que emborratxava d'idees els parroquians de la casa; aquells putxinel·lis que feien riure a tots els que tenien net el cor: als infants, als humils i als artistes; aquell esvalotament que no parava en tot el dia i no s'apagava en tota la nit; ai!, aquella vida d'una ciutat que vol sortir del rovell de l'ou, i rompre la mitja cana, borrar els números dels cervells, i portar l'almoina de l'Art als rics de la nostra terra, és impossible recordar-la sense veure-hi en Pere Romeu, amb la seva barba negra, amb la seva ossària cantelluda, amb el seu plany d'un Jeremies que viu de fum i de bons mots, amb la seva mà que sabia estrènyer, i els seus ulls que sabien riure (...)