Biblioteca de la Suda - 2004 - Lleida
Complaença
Els mariners cuinen a la cabina de les barques;
fumegen els fogons; sol als vidres, encara:
la tarda s'ha tornat definitiva,
ja no podria contenir res mes: una ciutat,
un mar, núvols, ocells i pescadors.
Arribo fins aquí, final d'un moll,
per entendre el sentit de les aigües, on l'acer
de manses superfícies olioses
passa a inquietants profunditats indòmites.
Un fogó i estovalles són missatgers del vespre
que prepara aventures de nit: sortiran a les dotze,
pescaran fins a l'alba, i les barques de llum
senyalaran el rastre en caladors distants.
Soledat d'aquest moll, on sóc límit amb l'aigua.
Brisa de sal, molla olor fresca, vol de gavina rasa,
la tarda té el paisatge dels meus anys,
que he viscut en aquesta frontera il·luminada.
Memòria intensa de l'olor, còmplice, exacta,
que reconec amb una estranya i muda complaença.