Destino (Barcelona), 1971
L'Urgell és un empori farratger, de cereals i lleguminoses, de vi i d'oli. Durant temps, la quantitat de milers i milers de vagons d'userda que sortien de les estacions de la comarca, sobretot de Mollerussa, fornien en una bona proporció totes les quadres de Catalunya. Però hem de dir que els economistes ens asseguren que la comarca no arribarà pas a la seva plenitud econòmica mentre no pugui esdevenir un país productor i exportador de llet i de carn, en lloc d'exportar primera matèria. Això vol dir que la construcció econòmica de l'Urgell es troba encara en la seva fase preliminar i que arribarà algun dia a una potencialitat molt més important. Sempre hem de pensar que aquesta és la més gran i la millor planura de Catalunya –l'única en realitat que mereix aquest nom– i que, trobant-se enclavada dins la Catalunya seca, el problema fonamental de la seva agricultura és el regatge. En tot cas, i fins als moments presents, la renda del sòl s'ha elevat considerablement.
A més de la userda hi són obtingudes grans quantitats de blat de moro, d'ordi i de blat, de naps, bleda-raves i carbasses. Com en tot el regadiu, les patates i les plantes hortícoles s'hi fan abundantment, a més d'una gran quantitat de verdures, sobretot faves i mongetes. Els fruiterars es veuen avançar, i destaquen les rastelleres de Golmés, Mollerussa, les Borges Blanques i Juneda: pomeres, codonyers, perers i presseguers, però sobretot les prunes –les cèlebres prunes de l'Urgell–, que són riquíssimes i tan adequades per a la dessecació.