Edicions de l'Albí (Berga), 1986
En Blacasset, vinguí de nit
N'Uc de Mataplana a En Blanchacet
En Blacasset, vinguí de nit
perquè jo us vull combatre adés,
o oblidareu del tot i prest
l'amor i la beutat d'aquella
que el vostre cor ben aconsella
fins a tenir-la per banal.
Cal que escolliu o ara o mai,
no puc donar-vos més espai,
ja que l'infern sens mi menys val.
Si no ho sabeu, sóc el diable
més terrorífic i implacable.
Responsiva
Sou, En Diable, malparit
i bo per emprenyar només;
veníeu, com qui s'amagués,
a mi de nit, sens llum d'estrella.
Ni l'amenaça més mesella
temo, ni l'esperit venal;
batre'm amb vós m'és un esplai.
La que em fa viure sens desmai
em guardarà d'ira i de mal;
ja que em defensa, i és fiable,
jo us desafio impertorbable.
La clara llum del bell jorn
La clara llum del bell jorn
i la bona aura m'empleni
d'una pau sense trastorn
perquè a fer versos m'entreni;
sembla que el goig se m'emmeni,
tothom gira al meu entorn.
La que porta un bell adorn
(el pensament m'hi encadeni)
diu que no em vol trist ni sorn
perquè així el cant no refreni;
pensar en ella fa que peni
i la desitgi al seu torn.
Quan veig el seu cos altiu
on tot floreix i tot fruita,
té per mi tant d'atractiu
que el meu desig entra en lluita;
la llengua se'm torna cuita
de por que se'm faci esquiu.
Em sento poc agressiu
(això que l'amor m'acuita)
si no li parlo pensiu
i de com malmetre'm cuita.
Tot temor es posa en fuita,
si dolçament em somriu.
Si li plau, en endavant
jo prou més m'arriscaria;
per bé que no es fa distant,
no pensi que entri en follia
i caigui en enraonia,
amb una altra cohabitant.
L'aranya va primfilant:
un home massa rumia
en el lloc on cal estant,
car jo m'escapoliria.
Déu no empleni d'alegria
qui d'amor trenca l'encant,
millori l'Allunyadíssima,
de goig i virtut vessant,
i el bon vescomte premiï
(Ja sap de qui estic parlant).