Haikús d’Arinsal
Edicions Serra Airosa - 1982 - Andorra la Vella
Haikús d'Arinsal
Autor:
Agustí Bartra i Lleonart
Esveltes noces
de la llum esquinçada
i el genet de l’aire.
Alguna cosa
plora a l’herba mullada.
Enyor de cérvols.
Els eixams d’alba,
les senyeres d’userda,
els blancs geranis!
Tot és sendera
per als records que anhelen
l’alta devesa.
Damunt la pena
l’ombra del bou és fèrtil.
Esglai d’estrelles.
Amb passes d’aire
camino vers campanes
que ja em somien.
L’hora em decanta
a tocar un tors de bronze
amb mà de llana.
Com el foc saltes,
amb cabellera verge
de bedoll trèmul.
Vent que t’esquinces,
amb tu caic i m’aixeco
i m’alço vela!
Amb mà distreta,
en passar, he tocat l’arbre.
Ara em contesta.
I pelegrinen
els ulls de la nit vella:
cerquen l’alosa.
Martells de boira
coronen l’enyorança
de fargues mortes.
Un nom m’atura
que baixa de l’alçària
clara: Tristaina!
Riu riu rialla,
Arinsal de l’altura
que baixa i canta.
Fidel de llengua,
Andorra meva, entera
a la mà alçada.
Poeta. L’home.
Sóc encar qui vol néixer.
Foc i mesura.