Autor: Martí de Riquer i Morera
Pàgines: 588-590
Indret: Passeig del Born (Barcelona)

Examinem un altre pas d'armes, molt diferent. El 10 de novembre del 1455 entrà a Barcelona Gastó II de Castellbò, IV com a comte de Foix i IX com a vescomte de Bearn, amb la seva muller Lionor, filla de Blanca de Navarra i de Joan d'Aragó, el futur Joan II. Dos dies després Gastó de Foix féu plantar al mig de la plaça del Born un pi del qual penjaven pomes daurades. Per mitjà d'uns capítols féu saber que hi havia "ung chevalier aventureux, soy intítulant le Chevalier du Pin aux Pommes d'Or, serviteur à la Dame de la Secrete Forest, lequel, pour amour de sa dame, entreprenoit de tenir le Pas du Pin contre tous venants... et se cas estoit que ledit Chevalier du Pin rompist plus de lances... icelluy survenant seroit tenu de soy aller rendre prisonnier de par ledit chevalier à ladicte Dame de la Secrete Forest". Per tal de celebrar aquest pas d'armes es van muntar cadafals als costats de la plaça, i els llocs principals foren ocupats per Joan d'Aragó, la seva muller, la comtessa de Foix i gran nombre de dames, donzelles i cavallers. Tots els barcelonins s'havien reunit al Born, i fins les teulades de les cases de la plaça eren plenes de gent. A les nou del matí del dia 13 es presentà a la lliça Gastó de Foix, armat de totes les armes i amb un escut on duia pintat el "pin aux pommes d'or". Muntava un poderós corser, cobert de vellut blanc i or sembrat de pomes daurades, amb brodadura d'or, de la qual penjaven cascavells en forma de po­mes, que sonaven com campanetes, i portava al cap un plomall de rica orfebreria. El seguien sis patges vestits de domàs blanc, i dotze cavallers i escuders, cadascun amb una llança, i el precedien heralds, trompetes i dos moros vestits a la moresca. El primer aventurer que volgué disputar a Gastó de Foix el pas que menava al pi fou un navarrès dit Espurgue, que rompé la seva llança en l'escut del comte, però aquest li desarmà el guardabraç. Lluità després amb Guerau Desplà, amb Menaut de Guerri, amb Martí Benet de Torrelles, senyor de la Roca, amb Bernat de Cabrera, comte de Módica, amb Guerau d'Espés i amb Joan de Castre. El pas durà tres dies, i hom palesà que el millor de tots els cavallers que hi intervingueren fou Gastó de Foix, "le Chevalier du Pin", i en nom seu el comte de Módica oferí un robí a la Dame de la Secrete Forest. Les despeses del Pas du Pin aux Pommes d'Or pujaren a trenta mil florins. Gastó de Foix, per sufragar-les, intenta d'hipotecar les rendes del vescomtat de Castellbò, però es decidí a pig­norar la famosa creu dels comtes de Foix, que més endavant Pere el Conestable donà al monestir de Montserrat. Per tenir una idea del que eren trenta mil florins, pensem que el magnífic retaule de sant Agustí, que avui admirem al Museu d'Art de Catalunya, fou contractat per dos mil florins.

Autor: Jaume March
Pàgina: 546 nota 3
Indret: Castell (Sagunt)

Debat entre Honor i Delit (fragment)

 

... i el molt alt rei d'Aragó,

tenia Morvedre assetjats,

i amb ell estaven acampats

comtes, vescomtes i molts barons.

Aquí veuríeu molts pavellons

estesos, i fetes barraques,

i cavalls fermats amb estaques

renills, crits i gran soroll,

i també hi veuríeu molts homes armats

que entraven dins les barreres

per fer-hi assalts de moltes maneres,

volar llances, cairells i dards;

per la qual cosa tinc per dropo

el qui, podent-hi ésser, no hi era

per veure fer aquest joc d'armes,

que per als bons és un gran plaer,

i jo que amo amb cor sincer,

hi vaig voler ésser....