Església de Tona - 1980 - Tona
Mossèn Cinto, sóc com vós!
Mossèn Cinto, sóc com vós!
He seguit la vostra via,
camí de goigs i dolors,
de fullam i pedres vives,
un mateix camí espinós,
prô amb una creu més petita.
Mossèn Cinto, sóc com vós!:
pelegrí de la muntanya,
amic de l'abisme afrós
i del planell de maragda,
i de l'estanyol blavós:
nuvi de la Pica blanca.
Mossèn Cinto, sóc com vós!
He trencat la guardiola
Í he cremat l'amoïnós
gran armari de la roba,
que en tinc prou de pa amb un mos
i amb una sotana pobra.
Mossèn Cinto, sóc com vós!
Tinc una lira. Sanglota,
quan, en les meves asprors,
l'abraço com una esposa;
i, quan deso els mocadors,
també amb mi canta de joia.
Mossèn Cinto, sóc com vós!
Tinc un calze, ultra la lira.
No; de calzes en tinc dos,
com també vós els teníeu:
un de vorejat de flors
i un altre amb vora d'espines.
Mossèn Cinto, sóc com vós!
Quina punyida profunda,
quan el calze de les flors
ens el va robar la turba!
Quan torna al llavi febrós,
que era dolça la beguda!
Mossèn Cinto, sóc com vós!
Cent deu anys d'aquella Missa
Nova, entre un dolmen cendrós
i el blanc altar d'una ermita.
Cinquanta anys que jo, frisós,
tastava la sang divina.