Ateneu de Cultura Popular (L'Hospitalet de Llobregat), 1994
La Festa Major (fragments)
Pel carrer de Provençana,
venint de la part de Sants,
un bell carro es veu, de vela,
de dins tot encoixinat.
Va tirat per quatre mules,
les millors de tot lo pla;
i per lo que estan guarnides
bé es coneix que a festa van.
Los bridons i guardapolvos
plens de borles i flocalls,
mirallets i campanetes
parament en los collars.
Com les mules de can Roca
no n'hi ha en lo Llobregat.
Pel carrer de Provençana
tothom ix fora el portal,
tothom mira dins del carro
per lo bé de Déu que hi ha.
La pubilla de can Roca
a Sant Boi a festa va,
l'any passat sortí a balles
i fa rotllo pels saraus.
Amb sa bella cella rossa
i lo seu llavi encarnat,
com d'espigues i roselles
sembla un ram del mes de maig,
vells i joves tots alaben
sos ulls negres i brillants.
Ai! ditxós qui els farà moure!
Més ditxós qui els fixarà!
Lo que d'ella més agrada
és quan se la sent parlar:
és sa veu clara, argentina,
que los cors més durs atrau:
és la dolça marinada
que allunya lo greu pesar;
és l'aubada que comença
que omple de rossor l'espai.
Ditxós és el que l'escolta!
Més ditxós qui hi pot parlar!
Més ditxós ne serà encara
qui sospirs n'arrencarà
d'aquell cor ple de dolçura
de tendresa i de bondat!
Pel carrer de Provençana,
quan lo carro ja ha passat,
los veïns i les veïnes
diuen des de son portal:
La pubilla de can Roca!
Que guapa! que bé que està! [...]
Pel carrer de Provençana,
a l'hora que es pon lo sol,
bo i tapat, un carruatge
ve de la part de Sant Boi.
Los de dins vénen de festa
i commouen amb sos plors.
Los veïns i les veïnes
pel carrer ne fan pilots
tots els rostres s'entristeixen
i les dones ploren fort.
— La pubilla de can Roca
oh tristeses d'aquest món!
La pubilla de can Roca
a l'anar a festa s'ha mort—.
—Al matí tan enjoiada,
al migdia un munt de llot—.
— A l'anar, tanta alegria!
Al tornar, llantos i plors—.
Ai! Planyeu els pobres pares
que dels fills veuen la mort.
Prop de la Torre de Alemany és la del Doctor Cervera. La torre de Nadal, olim dels Padres Jesuïtes, queda més baixa mitjançant la riera a la vora del Clos de Casa Cortada, vulgarment Casa en Xerricó. En quant al terreno no és tan sa com lo d'Esplugues i Sant Just, per ser fondo, prop del riu i dels estanys de Port i Remolar, que sol haver-hi aigües embassades, que ocasionen febres i malalties epidèmiques a molts i moltes de per allí. La Torre d'Andrade, que és dels Srs. Marquesos de Ciutadilla, a les últimes cases de l'Hospitalet un poc apartada azia a un collat amb un caminal amb arbres, que fineix a la vora del camí que va a Cornellà, és de pertinència de la Parròquia de dit lloc de Cornellà, i no de l'Hospitalet, amb tot de ser-ne més veïna; i també prop d'esta, la de Don Felip Mercader, azia Cornellà.
Lo poble de l'Hospitalet està en un pla azia la marina i distarà lo riu Llobregat d'allí, mitja hora o tres quarts. Lo poble és prou estès en caseria i habitants. La iglésia parroquial és baix la invocació de Santa Eulària de Mèrida, Verge i Màrtir, que és la patrona i la titular de la iglésia, fent-se en tal dia 11 de desembre solemne festa, i més per la diada de Sant Roc, patró del poble, enyadint-se l'endemà la festa d'uns Sants Màrtirs, que paga Casa Molinas, per la dàdiva que en féu de algunes relíquies en aquella parròquia lo Quondam Sr. Ardiaca Molinas, que ho fou en la Catedral de Barcelona, i dugué les relíquies de estos Sants Màrtirs, de Roma. En la diada de Sant Roc, Festa major que és del poble, hi ha convit general d'hostes en les taules d'aquells veïns, donant-se'ls bou i arròs, sucre i canyella, olla gran dins de la xica, és a dir abundant fartuorum. Se fa festa també per Sant Sebastià, màrtir, patró del poble en aquella iglésia, i concorregut jubileu. També s'hi fa festa per la Mare de Déu de la Font de la Salut, i en l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge en lo dia 8 de setembre, un quart de hora distant del poble de l'Hospitalet en les terres de Marina. En quant a Capellans residents són lo Sr. Rector, dos o tres vicaris, i lo mestre de Minyons, sí és capellà. Lo ermità de la Mare de Déu de Bellvitge fa d'escolà major, i porta la Creu en professons i enterros. La rectoria, que la dóna lo Sr. Capiscol de la Seu, és la mes pingüe de tot aquell rededor. Detràs de l'altar de la Mare de Déu de la Font de la Salut se ou de continuo murmullo d'aigua que mana de una font, no veient-se en ninguna altra iglésia, fora d'esta. Lo qual altar, amb altres, queda lo primer en la primera capella fonda a la part de l'evangeli, i costat de la sagristia, i al davant d'est n'hi ha altre igual amb alguns altars, i lo nou de Sant Sebastià.
Lo Campanar queda un poc endavant del frontis de la parròquia, qual és d'hechura ochavada, tot de pedra, i no molt alt, pues que molt poc puja de la teulada de la iglésia, el volta dalt una balustrada. Té vuit finestrals amb enreixats de pedra en ses voltes, en quiscun, i sols quatre campanes, dos grosses, i dos petites. La grossa nomenada Eulària és bastant sonora, i fina, i la segona, nova de pocs anys també, un punt més alta, i consonen molt bé quan toquen a festa i a morts. Hi ha en lo campanar rellotge d'hores i quarts. La campana grossa toca les hores, i la mitjana de les dos petites, los quarts, a no tocar a morts o a festa. Volta a una com galeria los costats i detràs de la iglésia.
Lo carrer a son davant, que és lo major, és bastant llarg i ample, olim pas de més cotxes i carruatges, per anar a Madrid. Les cases de dit carrer són de pagesos i d'oficis mecànics, amb los de liberals de metge i apotecari. A mig carrer és la Font del Comú en una petita plaça. Des de la rectoria a la iglésia, a son davant media un pont cobert, al costat del cementiri, d'una arcada sola, de color vermell amb una tarja blanca a la vora de l'arc amb la inscripció llatina, que diu: Adoraverunt Deum et deinde Regem; sobre del pont hi ha alguns balconets, quedant lo cementiri tancat al costat de la iglésia, amb portal i barandilles de fusta amb una quartilla sobre del portal del cementiri, que diu: Puix a quant lo món alaba; dóna fi la sepultura; no vulles res que no dura, i no témies mal que s'acaba. Esculpides que queden tals lletres en la mateixa pedra, sobre d'aquell portal, i d'allò ben adequades a la mort, que tot ho acaba. La glorieta del Sr. Rector, i passeig a peu pla a la dita glorieta, és de gust. En quant a les cases de l'Hospitalet, les de més nomenada són la de Cortada, vulgo Can Xarricó, amb l'annexió de 10 cases noves fins al cementiri, totes iguals. La de Famadas a l'últim del carrer, dret a Cornellà; les de Molinas; Amat =Borrás= Don Tomàs Fetjó; Nadal, dins, i fora de l'Hospitalet, àlies la torre dels Padres, per haver estat amb la hisienda, vui de Nadal, del Padres Jesuïtes. La d'Alemany queda apartada un quart de hora de l'Hospitalet, dalt d'un collat, a la banda del nord. La de Melich; la de Pau Prats, àlies d'en Pau de l'arna, pagesos acomodats. Les demés cases són de pagesos que se la passen medianament, comparets, treballadors i de pobra gent. De les dones i minyones n'hi ha algunes, que ja vesteixen com de la classe mèdia de menestrales de Barcelona, i les demés, com de l'art de terra.
Prop de la Torre de Alemany és la del Doctor Cervera. La torre de Nadal, olim dels Padres Jesuïtes, queda més baixa mitjançant la riera a la vora del Clos de Casa Cortada, vulgarment Casa en Xarricó. Ge. En quant al terreno no és tan sa com lo d'Esplugues i Sant Just, per ser fondo, prop del riu i dels estanys de Port i Remolar, que sol haver-hi aigües embassades, que ocasionen febres i malalties epidèmiques a molts i moltes de per allí. La Torre d'Andrade, que és dels Srs. Marquesos de Ciutadilla, a les últimes cases de l'Hospitalet un poc apartada azia a un collat amb un caminal amb arbres, que fineix a la vora del camí que va a Cornellà, és de pertinència de la Parròquia de dit lloc de Cornellà, i no de l'Hospitalet, amb tot de ser-ne més veïna; i també prop d'esta, la de Don Felip Mercader, azia Cornellà.
Al veïnat de l'Hospitalet queden dos ermites i capelles en la vasta planura de la Marina, l'una més cerca dels estanys de Port, de Santa Eulària Provençana i l'altra de la Mare de Déu de Bellvitge, en les immediacions del poble de l'Hospitalet azia el riu, i a la vista del lloc del Prat. En esta última acut molta gent de l'Hospitalet, i de tota aquella comarca, en lo dia de Nostra Senyora de Setembre, que és sa festa major i en lo dia de Sant Jordi, tots los anys, lo poble de l'Hospitalet hi acut en professó de pregària.
L'ermita de Bell-Viatge
Velles pedres de Bellvitge
drenades ran del camí,
guarnides d'userda verda
i de rengleres de pins.
La Verge de Bell-Viatge
entristida n'està avui,
n'ha perdut les prades verdes
que de sempre l'han guarnit.
De la propera autovia
li arriben els esgarips
que li esberlen el silenci
de l'indret que fou tranquil.
A frec d'ermita s'aixequen
eixams de grans i de nins
bucs de portland on s'escauen
cel·les i cel·les sens fi,
Santa Maria, Bellvitge
ja no flaira romanins
ni el groc de les ginesteres
festeja amb el gessamí.
Ja no pot veure l'anella
d'aquells alterosos cims
de les aimades muntanyes
que s'enlairen terra endins.
Ja no veu la mar propera,
tampoc el vell Montjuïc
ni les torres de Barcino
que per segles les fruí.
Pobra ermita de Bellvitge
qui et veu ara i qui t'ha vist!
Eres joia camperola
reina d'un immens jardí.
Els homes t'han ofegada
i et tenen fosca d'oblit
i ni s'aturen quan passen
dins la pressa del neguit.
Els teus romànics carreus
ara es troben escarnits
per enderrocs i deixalles
dels egoismes mesquins.
Aguantaràs la tempesta
i tornaràs a florir
quan l'amor de tot un poble
es retrobi al teu camí.