I el món gira

Edicions 62 (Barcelona), 2011

Autor: David Cirici i Alomar
Pàgines: 181-182
Indret: Interior del Gran Teatre del Liceu (Barcelona)

Les proves de l'obra del mural penjat per al Liceu eren enmig de la sala, fixades en una enorme estructura de fusta.

—És això —va dir en Res Benito. I es va quedar mirant en Ricard, a veure quina cara feia, quins gestos, qui­na mena de mirada, quina posició de braços adoptava, què feia amb les mans.

El fragment de mural de ceràmica, d'uns tres metros d'alçada per tres d'amplada, tenia dues incisions verticals envoltades d'alguna cosa que evocava els pèls púbics, pèls recargolats, gruixuts, que semblaven brillar una mica, probablement coberts per una capa de vernís. En Res Benito va prémer un botó d'un comandament a distància i unes cortines opaques van enfosquir tot l'espai. Aleshores va anar encenent diferents focus fins a crear una at­mosfera especialment càlida damunt la peça.

—Té molta força, Res. Té molta força, sí senyor. I t'he de confessar que sí, que evoca aquest estrany moment...

—...en què evoquem els conys que ens agraden.

—Res... Són pèls de cony?

—Sí —va somriure en Res Benito.

—I d'on has...

—Tinc unes proveïdores, un centre de depilació.

—Estàs sonat.

—És una de les coses bones que he fet. A imitació del Creador, que és l'autèntic inventor dels conys.

—Ja tinc un altre titular: «Res Benito, la nova bomba del Liceu». No, encara millor: «Res Benito, una propos­ta incendiària per al Liceu». Amb això m'acabaràs d'enfonsar en la misèria.

El mòbil d'en Res Benito va començar a lladrar com un gos. En Res es va mirar la pantalleta.

—Hej, Margarette. Hvordan har du det?... —va dir. Va fer un gest amb la mà, i una ganyota de disculpa, i va obrir la cortina per entrar a l'altra part de l'estudi.

Durant una bona estona en Ricard Moja el va sentir conversar, riure, caminar sobre el terra de fusta. Va apro­fitar per tafanejar per l'estudi. En una taula hi havia una estesa de documents relacionats amb el mural penjant que preparava per al Liceu. Quan tenia una idea, el pri­mer que feia era documentar-se. Hi havia radiografies d'ovaris i de trompes, ecografies de matrius, gravats de llibres de medicina antics, talls transversals de la pelvis femenina, seccions de guix pintat dels òrgans sexuals i centenars de fotografies d'una estranya fredor mèdica de vulves, perineus i forats del cul. Aquests materials, de vegades enganxats els uns als altres, o coberts d'anotacions, feien una mena de tapís gràfic que ja tenia molt a veure amb moltes obres d'en Res Benito, sobretot de feia uns anys, quan era més conceptual i menys matèric.

Autor: David Cirici i Alomar
Pàgina: 431
Indret: Plaça de la Rosa dels Vents (Barceloneta) (Barcelona)

No feia ni dues setmanes que s'havia fet instal·lar una bicicleta estàtica al costat de la de la seva dona. Volia aprimar-se una mica de cara a la campanya electoral. El primer dia no havia pedalejat ni deu minuts. Ara ja feia mitja hora. Mitja hora pujant colls i travessant planes sense moure's de lloc i mentre contemplava la ciutat. Volava amb bicicleta per damunt de Barcelona i divagava sobre les qüestions urbanes més diverses. Aquell matí no estava d'humor. Potser per això va triar com a tema de les seves cabòries l'hotel Vela, una de les obres més discutides del seu mandat. I potser per això va pensar que s'havia equivocat. Ell, que no tenia per què fer-ho, havia defensat el projecte, la idea de construir un gran hotel en uns terrenys guanyats al mar que eren de propietat pública. Però que pesats eren els ecologistes, que ximpleta la portaveu d'aquella associació de defensa de les platges, que pesades les associacions de veïns de la Barceloneta! Finalment l'hotel era allí, a primera línia, una porqueria d'edifici descomunal amb una forma absurda, infantil, i uns ornaments a dalt de tot que li recordaven les formes aerodinàmiques, tan anys seixanta, dels encenedors Ronson. Era un edifici francament dolent, un suspens per a la Barce­lona del disseny i de l'avantguarda, ho reconeixia. Per què caram s'hi havia embolicat? Per què s'havia embolicat, també, a defensar aquesta obra que en Res Benito havia fet pel Liceu?