I un cop de vent els despentina

Cossetània Edicions (Valls), 2011

De lluny, els dos campanars de l'església...

Autor: Jesús Maria Tibau i Tarragó
Pàgina: 28

De lluny, els dos campanars de l'església i les cases de la part alta de Cornudella vigilen l'arribada de tot aquell que s'atansa i es preparen per rebre'l com cal. Des d'aquí, el poble sembla invulnerable al pas dels anys, però quan hi entra s'adona que el món ha girat més que no es pensava. Diversos edificis nous i una gasolinera han substituït l'antiga fàbrica d'alcohol on, amb altres xiquets, entrava a buscar petites boles de pedra que feien servir per jugar. Trobar-les enterrades els feia sentir buscadors de tresors, i no saber quin n'era l'origen les tornava màgiques. Ara encara n'ignora la funció en aquella antiga fàbrica, i no té cap intenció de desvetllar-ne el misteri. Només entrar al poble veu que la Fonda no hi és i que estan aixecant al seu lloc un bloc de pisos. Això el trasbalsa, perquè a la Fonda i al grup de pins que havia al costat va ser feliç moltes vegades. Deixa el cotxe allí mateix, a l'esplanada de les bodegues. Torna caminant a la carretera, pensant quantes coses més hauran canviat. Per sort, a l'altre costat, La Renaixença es manté ferma al pas dels anys, com una àncora segura quan arriba la tempesta. Comença a fer bon temps, hi ha taules al carrer, on no ha deixat de passar la fresca. Entra dins del bar. No hi coneix ningú. És un altre desconegut que s'atura al camí. Va fins a la barra, travessant per davant d'algunes taules, i recorda la inseguretat que sentia quan era adolescent i creia que tothom el mirava. Demana un tallat i comença a fixar-s'hi millor. Veu que encara hi ha penjada la foto del tres de set dels Brivalls. Sap que un d'aquells caps, amagat enmig de la pinya, és el seu, i el commou pensar que, d'alguna manera, no s'ha mogut mai d'aquí.