Autor: Anselm Turmeda
Indret: Església de Sant Francesc. Tomba de Ramon Llull (Palma)

Frare Anselm respon: -Reverendíssim Ase, l'altra raó per la qual nosaltres som de major dignitat i noblesa que vosaltres, és que nosaltres tenim ordres, religions i convents de cordellers, framenors, jacobites, frares predicadors, agustinians, carmelitans, i molts d'altres que seria llarg de recomptar; en els quals hi ha molts sants homes menant santa i honesta vida, i els quals, per servir Déu, han deixat i abandonat tots els plaers mundanals, vivint castament; i mai no prenen mullers; i esquiven els pecats, principalment els set pecats mortals. I vosaltres no teniu res d'això, que és un grau de gran dignitat, noblesa i santedat. Per la qual cosa és provat clarament que nosaltres, fills d'Adam, som de major dignitat i noblesa que vosaltres, animals.

L'ase respon a frare Anselm, i li parla dels convents, ordres, religions i monestirs: -Frare Anselm, vós voleu a cada moment, de més en més, que jo us canti la vostra lliçó. Bon home de Déu! Em constrenyeu a dir el que no voldria. Mes tingueu-ho secret, car és a vostra gran vergonya i vituperi, i per tant, no sapigueu grat a ma resposta, car jo us podria un poc carregar el bast, dient sempre la veritat.

Frare Anselm, així com vós sabeu, que des de la mort de sant Francesc, de sant Lluís de Marsella i de sant Antoni de Pàdua, que foren framenors, mai no s'és trobat en l'ordre un frare qui hagi estat sant, així mateix des de la mort de sant Domènec, de sant Tomas d'Aquino i de sant Pere Màrtir, que foren tres frares predicadors, no s'és mai trobat en la dita ordre un frare qui hagi estat sant. I per no prolongar mon sermó i parlament, no cal parlar més de totes les altres ordres, ni de preveres i seculars, ni de llurs obres poc justes i encara menys bones. I no trobo al món cap diferència d'ells als homes mundans; sinó que els homes mundans només prenen una dona per muller, escrivint-li i prometent-li el contracte de maridatge i donant-li l'anell, i els monjos en prenen tantes com en volen sense posar per escrit cap contracte ni donar anells. I tals són els monjos especialment, i la major part de les monges i dones de religió. I d'ltra part són dones maridades, vídues i donzelles, i sota l'hàbit de devoció sovint donen escac per roc a aquells qui tenen el bec groc.

Autor: Anselm Turmeda
Indret: Jardins de la Misericòrdia (Palma)

Cobles a la divisió del Regne de Mallorca (Fragments)

 

Molt espès i molt sovent

per plorar los ulls se torca:

—Qui sots vós, dona plasent,

a qui el cor se desconhorta?

— Vei enveja qui aporta

mos fills a perdició.

si volets saber qui só:

Som la illa de Mallorca.

 

Senyora per bona ment

vostres precs obeiria

si venir segurament

del vostre poble podia.

L'anar molt lleu me seria

mes fa'm por que, al tornar,

ells no es volguessin pagar

de mi, si res los devia. [...]

 

Així me'n pren com al gall

qui per por de l'hom s'estriga,

despuis que, aprés lo vall

a la Porta Plegadissa,

al costat d'una bardissa

viu mon companyó cremar;

un altre en viu socarrar

dins aquell any en Eivissa.