Editorial Gustavo Gili (Barcelona), 2011
Nascuda d'un maridatge entre l'art i la ciència, la fotografia no ha cessat de somoure consciències fins a límits que molt han jutjat intolerables. En un principi alguns la van considerar pecaminosa i fins i tot diabòlica per duplicar la imatge del món amb una tal perfecció que només estava reservada en exclusiva a la mà de Déu. Tant en el rerefons d'aquest anatema com en el de les reprovacions que el seguiren mantenien una argumentació comuna: la imatge fotogràfica transmet un excés de veritat i aquest excés es fa a voltes insuportable. [...] El dibuix s'associa a una interpretació subjectiva, potser exagerada o tergiversada; la fotografia, en canvi, s'associa a un pur reflex del real. La fotografia no només conté realitat sinó que la depassa; els vells halurs de plata semblen seguir traspuant una veritat que, al vessar-se, esporugueix.
Administrant aquesta sobredosi de veritat, a la fotografia li toca actuar com un termòmetre de les nostres vides allà on la construcció de l'esperit està en joc. Allí on es dirimeixen llibertats, informació i sensibilitat. Algú tan allunyat de la filosofia com tan proper al poder, el magnat de la informàtica Bill Gates afirmà: "Qui controli les imatges, controlarà els esperits". Perquè hi ha imatges que transformen vides; altres fins i tot modifiquen relats; d'altres creen corrents d'opinió. Si no fos així, per què tanta censura a la lliure feina dels fotoperiodistes?
Una fotografia no pot descriure's simplement en termes de "falsa" o "veritable", de manipulada o no manipulada. Els guardians de la presumpta virginitat de la imatge "verdadera" no haurien d'oblidar la lapidària advertència d'Edward Steichen: "Cada fotografia no és res més que una falsificació [fake] del principi a la fi; una fotografia impersonal i no manipulada és pràcticament impossible". Molts altres han insistit sobre el tema més tard, només que tals paraules profètiques varen ser escrites el 1902 –una època exempta de Photoshop i d'internet- per la persona que al llarg del segle XX acumulà més experiència i saviesa sobre la pràctica de la fotografia i la seva gestió.