L'Esquella de la Torratxa (Barcelona), 1895
Ignocent López Bernagosi (fragment)
Amb la desaparició del gran poeta català, se li despertava el record d'aquells dies alegres dels Singlots poètics I del Tros de paper; dies de bon humor I de rialles, en què ses grans iniciatives editorials se posaven a prova I triomfaven airosament, contribuint a afiançar la glòria I el renom dels autors festius de la renaixent literatura catalana, i reclutant a milers los lectors que des de llavors no s'han cansat encara de llegir los treballs de tots gèneros escrits en nostre matern llenguatge.
Posseïa en López per a impulsar aquest moviment popular, a part de l'activitat i de l'entusiasme, un instint admirable del gust del públic, que es revelava tant en la manera garbosa en què presentava les edicions posant a son servei lo llapis dels millors artistes, com en la fabulosa baratura de les seves publicacions, encaminada a difundir-les i propagar-les, col·locant-les a l'alcanç de totes les fortunes. Amb elles s'identificava com un pare amb los seus fills. No era l'editor d'ànima seca, que sols a estímul de la ganància treballa: ell s'enamorava de l'obra que s'havia encarregat de donar a llum; del periòdic que creava i en lo qual se pot dir que col·laborava constantment amb sos consells, amb ses iniciatives, amb ses idees sempre oportunes i acertades. Ell era ademés l'amic entranyable dels escriptors i dels artistes.