Ajuntament de Dosrius - 1996 - Argentona
Retrobament
Deixa que et vagi així esguardant,
que potser així et retrobaré
dintre del meu pensament –perdut també.
Serà pels ulls –oidà!– com un infant
nounat, que no veu res ben bé,
mirant-te a tu, que en mi hauré
l’amor, el pensament i el cant.
Espera'm sempre
Jo vinc a tu des de la meva infància,
jo vinc delint per tu:
jo vinc a tu a través de la distància
i del destí importú
Jo vinc a tu a través de murs i reixes
i muntanyes i rius
les meves veus són sempre les mateixes:
tornaveu del que em dius.
Jo vinc a tu amb una sola dèria
de matí, de dia i nit;
per camins d'abundància o de misèria
camino amb pas seguit.
Per atènyer-te, afrontaré les timbes
i en la mar, els esculls.
El meu repòs, no és repòs si no el nimbes
de claror dels teus ulls.
Claror no pas de carn ni menys de cendra,
claror, tantost, del cel.
Si no em duen a tu, no he d'atendre
la rosa ni l'estel.
Jo vindré a tu a través de tot obstacle
que, malvolent, interposi el destí.
Com ho faré? L'amor farà el miracle;
tu espera'm sempre a mi.
Invocació al camí
Camí, pel meu amor, voldria roses
-per a mi no en calen pas-,
pel meu amor, florides copioses
d'acàcies i lilàs.
Pel meu amor, un cel sempre claríssim
i, a prop, el refrigeri d'una font
-que si ens perdéssim o ens abaltíssim,
pel seu flabioleig, sabéssim on-.
Pel meu amor voldria un aire tebi
harmoniós d'oreig i rossinyols
per entre els arbres... i un de fruiter que elevi
per a ell només, el fruit rosat i dolç.
Camí deixa per tant l'obaga abrupta
i estalvia'm encara l'escatir
si la basarda, el cansament i el dubte
l'afermarien més o menys en mi.