Llibres del Segle (Gaüses), 2001
Recordant
Quan jo era molt menuda
de pell bruna i cabell ros
amb els ulls verds com la ruda
cos gràcil i pas airós
corria feliç i lliure
per la cinta dels camins
i tot em feia somriure
camps enllà o bosc endins.
Una campaneta blava
o una rosa de pastor,
un centpeus que bellugava,
les ales d'un papalló.
L'oreig en moure les fulles,
la resplendor de la llum,
els pins amb milers d'agulles
i del romaní el perfum.
Els dies de la infantesa
que em vénen al pensament
em fan sentir la tristesa
i em deixen l'enyorament.
En recordar-los voldria
sentir-me de nou infant...
La veu de la melangia
em diu que no tornaran.
No em culpis a mi!
Si vols vine amb mi
pel petit camí
que va a la muntanya,
si vols vine amb mi.
El sol s'alçarà
sobre nostres testes,
la vida serà
plana com la mà.
Veurem camperoles
damunt cada camp,
de les flors més soles
jo te'n faré un ram.
Si un petó s'enreda
enmig del setí
de la galta teva
no em culpis a mi!