L'Avenç - 2012 - Juny
Érem pocs. Quan arribaves, i mentre l'esperàvem, et feien passar al menjador; al lloc on s'asseia, al costat de les piles de llibres que ens ensenyava, ja hi havia col·locat el guió de la classe, escrit amb aquella lletra remenuda que feia, no li cabia tot en una pàgina però gairebé; tenia una bellesa de composició, d'equilibri, que després jo vaig imitar formalment... Vaig anar-hi tres anys. Vam començar amb la influència de la Revolució Francesa a Catalunya, durant la Guerra Gran, i va acabar amb Piferrer; va passar tres anys explicant només aquest període. Cada dia em sorprenia amb una cosa nova. Per exemple, una classe sobre els impressors, o sobre els traductors; comentaris del fons i de la forma dels llibres que s'havien publicat: és a dir, no explicava literatura, explicava tot el procés de construcció de la cultura divulgada. Sempre ben vestit, es posava l'americana per entrar a classe, a casa seva! I a les deu entrava la seva dona, obria la porta, es quedava quieta en un racó, sense dir res, i ell acabava la classe, ens acomiadava i ens donava la mà un per un.