- 0 -
He de manifestar-vos el meu viu agraïment, he de fer-vos saber que tinc el cor ple de mel, la dolça i fonda satisfacció de sentir-me comprès i apreciat. He de dir també com estic de content que els qui em fan de padrins donadors siguin un lloctinent màxim de Francesc Macià, figura grandiosa, i el fill d'August Pi-Sunyer, excelsa imatge en ciència i en pàtria, que en la meva joventut em digueren i testimoniaren que el país comptava amb mi.
I alhora no em puc estar de comunicar-vos la meva inquietud, i de fer-vos una confessió, explicant-vos uns punts del meu passat. Aquests dies d'abril ha fet 28 anys de la meva primera tornada de l'exili, l'any 1952, amb armes i bagatges —car vaig endur-me'n d'aquella terra tots els papers i tots els llibres, i si no vaig cremar les naus, les deixava encallades platja endins, i sense ganes de tornar-les a veure. Venia decidit a ensenyar la meva ciència lingüística i catalana a la joventut de la meva terra.
Que era una il·lusió esperar que una universitat espanyola, o fins la universitat castellana de Barcelona, em volguessin, era de témer; però vaig voler-me'n assegurar, trucant a totes les portes: amics, indiferents i adversaris: vencent una viva repugnància vaig acudir a un d'aquests, que trompetejava vanes promeses, i que després d'exhibir-me un dia, mitjançant les promeses, al costat d'ell, va anar retirant-se, després d'aconsellar paternalment, amb aires protectors i brillants perspectives enganyoses, que trenqués amb la Universitat de Xicago. Bé: vaig haver de servir aquesta 15 anys més, pagant-me jo un viatge d'anar i tornar, marit i muller, cada any; i així d'aquest període de 180 mesos, en vaig passar 90 a Catalunya, a costa de duplicar les meves hores de classe a Xicago en els altres 90 mesos i d'aquesta manera vaig poder emmagatzemar per a la pàtria i per a la ciència el gran tresor de la toponímia catalana i de tot l'Onomasticon Cataloniae, i deixar-ne assentats, amb àmplia i sòlida base, l'estudi i elaboració científica. Vaig apel·lar a l'ajuda privada i a la dels col·legues, perquè, a falta de la Universitat, pogués continuar el meu ensenyament en estudis universitaris, o pogués exercir la meva influència en l'orientació de l'idioma des de l'IEC: ningú no féu passos efectius en pro d'allò, ni per garantir això; a l'IEC s'esperava sempre que ja m'hagués embarcat cap a Amèrica per prendre les poques decisions que ha pres l'Institut o el seu secretari en aquests 28 anys.
Senyors, tot això ja pertany al passat: l'explicació que us he donat ja no és més que una gran elegia. Diuen, i jo també ho crec, que a falta d'influència directa, el Diccionari etimològic i complementari, l'Onomasticon Cataloniae i altres obres meves, poden encara fer un poc de compensació del que no em van deixar fer; mes ai! ai de mi! que els últirns terminis s'escurcen, que ningú em pot ajudar gaire ja a acabar ni el DECat. Compreneu que si aquesta obra resta inacabada, es perdrà més de la meitat de la seva ja migrada eficàcia per a Catalunya. Els vostres actes d'alabança a aquest treballador constant i apassionat —no sóc res més— han estat nobles, però sospeseu bé si no correm el perill que, a còpia de magnificar massa, paralitzin la capacitat de treball futur d'un septuagenari de forces destinades irremissiblement a minvar cada cop més.