Obra Cultural de Menoca (Maó), 1979
Ja haurà entès V. M. Com Mº Onofre, germà de V. M. i meu és esclau del gran Senyor, i he sabut que està bo. Açò he rebut per uns guardians espanyols qui són ací, los quals eren guardians del barco a on ell està, lo qual han parlat molta volta amb ell, per ser tots espanyols; i diu que es fa voler a tots, tant és bon fadrí: d'on me só molt alegrat, i han me dit que ell té per molt cert eixir d'allí, amb favor de Déu gloriós i de lo Senyor. Per tant en llàgrimes plorant de mos ulls suplico a V. M. amb la present, que amb lo favor de Déu gloriós i del Senyor pare i mare de V. M.: i de mi trist posat en pena i de mon pare natural, que sia jo proveït de 600 ducats, amb los quals jo púguia traurer de tant torment ma muller i germà de V. M. i meu; i puga cobrar aquell fillet i filleta de mi, trist pare, los quals estan en perill de perdre l'ànima, la qual val més que quant tresor ha en el món, del que jo restaria amb grandíssima tristor; d'aon tinc per cert, V. M. tindria millor consideració a estes coses que jo podria fer escriure; per tant los suplica essent mester per dita provisió, sia venut tot lo meu i rest jo en camisa, sols jo puga traure de tant torment i perill ma muller, fill i filla i mon germà nostro, que de veritat dic a V. M. que veient-me així i no poder-los ajudar, estic per a perdre lo enteniment, i un dia me par un any, veient esta pena, jo amb mi estic en gran tristor, pensant la pena major que passen los qui són esclaus.