Aquest tretze de març...

Autor: Miquel Àngel Riera Nadal

VIII

 

Aquest tretze de març, avui, en què

sota la closca d'asfalt del meu carrer

ja se sent com empeny la primavera,

he pujat a «Miamar» com qui toca mare

a veure com emprèn el conró de silencis

que duia abandonats els darrers dies

amb tant d'homenejar amb aquests poemes

que, talment estarrancs, em vaig traient del cor.

Aquest tretze de març, no sé per què, volia

fer cura de repòs i redós de les monomanies

que, perquè amb mi no envelleixin,

vaig escampant pel llibre

com qui tira p'enterra manats de llevamans.

El conró de silencis no estava, com diria,

a la seva virtut: per l'aire

ja una mica brunzent de la tarda encesa

trescava la matadura d'un martell pneumàtic

i el grinyolar ressec d'una carrereta

de picapedrer; més lluny sonaven

tambors solemnes d'una barca del bou.

Amb la dèria que duc i estic contant,

cadascun dels poemes laborals abstractes

de les veus del martell, carrereta i bou blau

s'il·lustrava dins meu amb boscos de mans

i d'elles en creixien, lentament poblant la tarda,

braços, caps, pectorals, finalment homes.

I com qui toca mare i el que fa és enrampar-se,

he deixat «Miamar»: no fóra cosa

d'enderrocar del tot els plans que jo, home, tenia

per aquest tretze de març, avui, en què

sota l'asfalt ja empeny la primavera

i he anat arran de mar com qui toca fusta

a veure com emprèn el conró de silencis.