Estampa de Henrich y Cia (Barcelona), 1904
La ciutat del fum (fragment IV)
Tu, que d'avior tan ínclita — lo noble escut ostentes,
mantén bé les calderes — de nit i jorn bullentes;
digna filla d'Egara — seràs obrant aixís;
sempre avançant impàvida, — escampa't per la plana;
pensa que has d'ajuntar-te — un jorn amb ta germana;
si el barranc te destorba, — salta el Vallparadís;
i cada jorn més fàbriques — proclamin tes grandeses;
dels teus fornals les boires — per l'ample espai esteses,
de l'astre rei amaguin — la irresistible llum.
Tasca teva és noblíssima; — ja en ella en véns de raça;
i aixís dirà la Història — «Mireu, mireu Terrassa!
És la filla d'Egara! — És la ciutat del fum!»
La ciutat del fum (fragment I)
Ora et labora
Als peus del munt altíssim — que el ric Vallès domina,
i terra li assenyala — a la nau mallorquina,
quan pel Mediterrani — posada proa al nord,
saltant muntanyes líquides — va pel migjorn inflada,
cercant en la calitja — la cima al Cel clavada,
que guia de Barcino — al famosíssim port,
Que traspassant l'atmosfera — on viu l'alada raça,
desdenya al Sant Jeroni — que cap vivent traspassa,
ambdós l'etèria volta — furgant del firmament,
al peu d'eixa feréstega — misteriosa muntanya
on té el Drac cova horrible —a més de la Simanya
(llocs d'hòrrides llegendes — que conta nostra gent),
hi ha una planúria esplèndida — de verda pampolada,
que apar que d'esmaragdes — tota ella és tatxonada,
catifa d'oliveres — i ceps i pinavets;
i d'ella enmig, fantàstiques, — com gegantines teies,
de dos ciutats fumegen — excelses xemeneies,
que d'Istanbul recorden — lo bosc de minarets.
La ciutat del fum (fragment III)
Ora et labora
I he vist l'excelsa fàbrica — de la ciutat cristiana,
i oït lo toc solemne — de mística campana,
brandant amb veu severa — damunt sa Catedral,
i els ecos del Magnificat— encar m'apar ressonen,
dels sacerdots i verges — que en ells ses veus confonen,
del dormit món trencant-ne — la calma sepulcral.
Ciutat per molts fou mítica — i encara ho fóra, encara
si tots quants preguntaren — on fou la gran Egara?
no haguessen vist los restes — que d'ella hi ha... tan sols!
Davant sa ossera tètrica — respecte i paor tots senten,
i fins l'alè contenen — de por que no s'esventen
dels aires per los àmbits — en invisible pols.
D'una gran raça històrica — allí hi ha el cementiri,
mes, com del fons de l'aigua —brota triomfant lo lliri,
aixís brotà la vida — dels antres de la mort,
com si una força hercúlea — de l'estingida raça
xuclés d'aquells terrossos, —potent sorgí Terraça,
com un poble de titans —gran, vigorós i fort.
La ciutat del fum (fragment II)
I he vist l'excelsa fàbrica — de la ciutat cristiana,
i oït lo toc solemne — de mística campana,
brandant amb veu severa — damunt sa Catedral,
i els ecos del Magnificaf— encar m'apar ressonen,
dels sacerdots i verges — que en ells ses veus confonen,
del dormit món trencant-ne — la calm a sepulcral.
Ciutat per molts fou mítica — i encara ho fóra, encara
si tots quants preguntaren — on fou la gran Egara?
no haguessen vist los restes — que d'ella hi ha... tan sols!
Davant sa ossera tètrica — respecte i paor tots senten,
i fins l'alè contenen — de por que no s'esventen
dels aires per los àmbits — en invisible pols.
D'una gran raça històrica — allí hi ha el cementiri,
mes, com del fons de l'aigua —brota triomfant lo lliri,
aixís brotà la vida — dels antres de la mort,
com si una força hercúlea — de l'estingida raça
xuclés d'aquells terrossos, —potent sorgí Ter-raça,
com un poble de ditans —gran, vigorós i fort.