Perifèric Edicions - 2006 - Catarroja
Muntanyes de Montesa
La vall s'estén i estova al sol de l'horabaixa.
Davalla de la posta boirim de marlí malva.
Ja no em pot durar massa aquesta hora benigna.
Vés tu per mi a les serres morades de Montesa.
Alba al bosquet de Moixent
Les terres blanques. Negres, els pins i les alzines.
De boira baixa grises, les llomes i fondàries.
El món, parat encara. La llum, inofensiva.
T'has de plantar la tenda damunt l'espill de l'aigua.
Verema i vespre
La Serra Grossa allarga duracions de pàmpols.
Camins avall, trontollen plens de basquets els carros.
remors llunyanes omplen de cel rosseti l'aire.
La tarda en tasta lenta un cabrerot perfecte.
Port de l'Olleria
El sol està perdent la partida del dia.
Als peus, l'immens tauler d'escacs de la Costera.
Montesa va de roc contra el castell de Xàtiva.
amb quin seny, tots els ocres, del negre es defensaven!
Retrat reial
No anem a socarrar-te, encar que t'ho mereixes.
Volem molt més: que restes penjat cap per avall.
Que els polsos t'atabale per sempre el mal d'Almansa.
Que,quan t'arribe l'hora, confongues cel i infern.
Castell de Xàtiva
El Comte d'Urgell tem l'hivern per l'espiera.
Tocà amb els dits un regne, calent calent, i llarg.
I ací, contra els carreus, es va deixar les ungles.
Arraps de mort calfreden castell i murs. I cel·la.
Tren de Xàtiva
Poqueta nit. Per l'ombra s'acosta el tren de Xàtiva.
Udola el fuig-que-et-xafe el llop de gola fosca.
S'amaguen entre els liles les serres de Montesa.
La mà de l'avi, sàvia, la meua m'arrecera.
Tren de l'aigua
Ferrada, pedra tosca, sabó, fregall, tovalla.
N'anem de tots els pobles, i ens cal ser primmirats.
Agost. Fira de Xàtiva. Les tres de la vesprada.
Del tren de l'aigua baixen aixelles forasteres.
Tren potser d'Alcoi
Observa el viatger la perspectiva,
des del Pont de Sant Jordi:
a sota i de biaix, malalts del pit, obrers parats del tèxtil,
menestrals del paper i de la pena,
pul·lulen lentament i s'esllemenen,
ni al sol: a l'aire fètid, a la fumaguera
del tren que ací alenteix i gira, i frega
els patis miserables, les larves i les proles, i l'incendi.
Esbossa el viatger olors i pànics, la cridòria,
ja no sap si del cor o petroliera.
No té temps per a més. El tren avança.