Tirant lo Banch (València), 2011
La faula
Una aventura us vull retrayre
qui avanch enquer no ha gayre
Si com porets ausir anan.
Ço fo el matí de sant Joan.
Que el temps fo clar i l'aura pura,
Es eu [jo], per gaugde la verdura.
Cavalquey sol vas la marina
Al port de santa Caterina,
Car en la vall de Sóller fo.
***
Puys, cant eu vullguí cavalcar
Amb acord que me'n retornés,
Eu vi en mar, de terra pres,
Que es mostret al rebeix de l'onda
A semblant de roca redonda,
Un gran peix, crei que fos balena,
Que s'aturet sobre l'arena
Aley d'escuyll que no es movia:
Un papagai sus aut sesia
Asalt i bell e gint mudats,
Es eu estey meravellats
Del papagai quan lay lo vi
Car ells se fan, segons c'om di,
Lay en terra d'Oltramar.
Versió moderna en prosa de Ramon Díaz
Ara us contaré una aventura que em va succeir no fa gaire temps.
Era un matí clar de sant Joan, i jo, per gaudir de la verdor, vaig cavalcar cap al port de santa Caterina, a la vall de Sóller. Record que menava molt lleuger el meu cavall de batalla, tant que va començar a entresuar. Jo, per adelitar-lo, tot d'una vaig desmuntar, el vaig agafar per les brides i el vaig obligar a anar per la ribera, perquè sé ben bé que d'aquesta manera es tempera un cavall. Després, quan el vaig voler cavalcar per tornar-me'n, vaig veure a la mar, a prop de la terra, just al trencant de l'ona, un peixàs, una balena que semblava una roca rodona. A dalt de tot de l'escull, hi reposava un papagai, bell i mudat amb elegància.
Vaig quedar meravellat de veure aquell papagai allà, perquè aquests són animalons de terra d'ultramar.