El Llamp (Barcelona), 1986
A primers de novembre de 1937 l'aviació enemiga escollí la ciutat de Lleida com a objectiu. La situació allargada de la població facilità la realització d'aquella gesta. Els avions començaren a descarregar els enfilalls de bombes a l'estació del ferrocarril i continuaren bombardejant els edificis de la Rambla de Ferran i els carrers de Cabrinetti i Blondei. Fou una feina neta i ben feta. Sense cap defensa, la ciutat sofrí el càstig generosament i l'acció furiosa restà impune.
Tot seguit de conèixer la notícia, en Joan Ventura escrigué a la seva família en tons alarmats. Pocs dies després rebé una carta que el tranquil·litzava. La mare i el germà es trobaven a l'estació en el moment que començaren a caure les bombes i s'amagaren a sota dels vagons. Per fortuna la família es lliurà de l'atac aeri, però el nombre de morts era molt crescut. Entre ells hi havia el doctor Amali Prim i el comptable senyor Gombau. El primer havia fundat una revista on en Joan Ventura publicà la seva primera poesia, i el segon era el pare del seu amic de la infància i el company de treball durant els anys de l'adolescència, en aquell Banc dels Porxos de Baix on treballà.
Entre els edificis que destruí l'aviació feixista aquella tarda, es comptava el grup del Liceu Escolar on en Joan Ventura anà a les classes durant més de cinc anys. En aquell moment hi havia centenars d'infants amb llurs professors en plena labor pedagògica. Molts d'ells perderen la vida en el bombardeig, i els que restaren reberen aquella lliçó estranya contra els sentiments de germanor que havien de regnar entre els homes, fins i tot els del propi país on vivien.