La guerra civil

El Llamp (Barcelona), 1986

A primers de novembre de 1937...

Autor: Joan Baptista Xuriguera i Parramona
Pàgines: 266-267

A primers de novembre de 1937 l'aviació enemiga escollí la ciutat de Lleida com a objectiu. La situació allargada de la població facilità la realització d'aquella gesta. Els avions començaren a descarregar els enfilalls de bombes a l'estació del ferrocarril i continuaren bombardejant els edificis de la Rambla de Ferran i els carrers de Cabrinetti i Blondei. Fou una feina neta i ben feta. Sense cap defensa, la ciutat sofrí el càstig generosament i l'acció furiosa restà impune.

Tot seguit de conèixer la notícia, en Joan Ventura escrigué a la seva família en tons alarmats. Pocs dies després rebé una carta que el tranquil·litzava. La mare i el germà es trobaven a l'estació en el moment que començaren a caure les bombes i s'amagaren a sota dels vagons. Per fortuna la família es lliurà de l'atac aeri, però el nombre de morts era molt crescut. Entre ells hi havia el doctor Amali Prim i el comptable senyor Gombau. El primer havia fundat una revista on en Joan Ventura publicà la seva primera poesia, i el segon era el pare del seu amic de la infància i el company de treball durant els anys de l'adolescència, en aquell Banc dels Porxos de Baix on treballà.

Entre els edificis que destruí l'aviació feixista aque­lla tarda, es comptava el grup del Liceu Escolar on en Joan Ventura anà a les classes durant més de cinc anys. En aquell moment hi havia centenars d'infants amb llurs professors en plena labor pedagògica. Molts d'ells perderen la vida en el bombardeig, i els que res­taren reberen aquella lliçó estranya contra els sentiments de germanor que havien de regnar entre els homes, fins i tot els del propi país on vivien.