Bromera Edicions (Alzira), 2010
Cap al sud
Quan baixe cap al sud,
amb el fervor d'un vell adolescent
primer admire els horts de tarongers,
després contemple les marjals
i flaire els arrossars.
Ja sent una calor diversa.
M'acoste a casa.
Llavors ja veig una muntanya
que a més a més alça el seu front
davant la nostra mar.
Cada retorn,
en ella penge la mirada
i en ella dese el meu farcell
que he reomplert en el viatge.
Vet el Montgó
amb un turó als seus peus,
que és el castell de Dènia.
Ja sóc a casa.
Primer matí de l'any a l'Empordà
Fa un dia esplèndid,
que s'enganxa a les rames
acabades i nues dels pollancres.
Ara i adés, tan clara i íntima,
la neu dels ravenells estesa;
càlida i pròxima,
l'argila vermella dels roures.
Vora mar senyoreja
l'ombra d'Esculapi,
i algú s'eixuga
després d'un primer bany.
Molts altres el mirem pensant
en dies vora mar que recordem.
I en altres banys
que més avant ens esperen
potser.