Eliseu Climent Editor (València), 1986
Les illes
a maria del mar bonet
illes de cap al tard
com us enyore llimes i taronges
volaven les parres
la mar floria
en roses en magranes en cistelletes verdes
ai com floria
si jo fos ric faria
col·leccions d'illes
les trauria al balcó com cantarien
m'he enamorat d'una illa
però ella no em fa cas
em moriré de mala seguida
he estimat molt una illa
ella volia ésser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera
el moribund us prega encara amb un fil de veu
parleu-me de le illes
¿és de debò que Eivissa s'ha casat?
ai la corranda de les illes
les verdes filles del mar
s'agronsaven en balancins
la gavina de bon matí s'enfuig de l'illa
fa reviure el nocturn epitalami
de leda amb l'illa sobre els llençols blancs
tenia tot l'eixovar fet
amb les inicials brodades a mà
ben estovat dins els calaixos de la còmoda
quin perfum conjugal de terra de tronges
anuncia les illes
i ataranta i atreu els navegants
em muir per una illa
que no vol saber res de mi
cante a popa en la nit de la mar
de sirenes de mariners
ah conta'm illa tots els teus amants
i aquell grumet que es va matar per tu
illes oh illes totes a floretes
quina vivacitat de colors
donava gust la vida i pelava la taronja amb les dents
aquell tic tac de cor dels fars
fotografia en la nit
tots els vaixells que arriben amb els nàufrags en tones
les illes de la mà dels arxipèlags
tots els matins anaven a escola
mossegaven el llapis mirant per la finestra
a una illa que servia a londres
li va caure el servei en terra
plorava mossegant una punta del davantal
jo coneixia el cas d'un mariner
que va violar una illa preciosa
i la va abandonar prenyada de sis mesos
totes les illes surten de passeig
n'hi ha una que no alça un pam de terra
i té tres illes i la panxa plena
mentre les illes dormen
hi ha intermitante el tic tac del seu far
els fars com els forners dormen de dia
totes les illes de la mar
s'agafen de la mà i canten i ballen
ara que ets lliure oh cubà
era la primavera
anàvem a collir espàrrecs
oh illa illa illa
oh esveltes illes de setmana santa
s'ouen els fondos tambors de la sang
les casaques brodades en or dels borbons
teuladins de la plaça de santa eulari
adéu adéu adéu
me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa
pujàvem feixos d'aigua
do d'aquells dies transparents
a la nit cul en terra cantàvem a la lluna
¿quantes llunes hi ha al cel?
una mil quinze
sempre ens equivocàvem
trenes de les dolces filles dels déus
recorde molt les vostres sines
l'os ocult i tan dolç de les vostres anques
ara si no m'oblide
enramaré les tendres illes
amb els versos llatins de catul
aquesta illa és per alberti
que ningú no la toque
aquesta illa és per alberti i maria teresa
en arribar la nit
la mar tapa les illes
i després els besa en silenci el front