Cossetània Edicions (Valls), 2007
De 2/4 a 3/4 d'1
Mentre les notes de la guitarra del Raimon prosseguien, omplint l'aleshores silenciós entorn de l'envelat, els efectius de la Policía Armada, amb metralleta a la mà o la porra antiavalots brandada, escampaven els seus tentacles per les immediateses de la plaça del Sol. Més enllà de la travessera de Gràcia, detenien dues persones (el Joan i jo) que romanien tranquil·lament assegudes en una taula d'un bar prenent un refresc mentre
veien passar la gent que corria pel carrer del Torrent de l'Olla avall —aleshores de Menéndez y Pelayo—; en el mateix carrer, pocs minuts després i
uns metres per damunt de la travessera, es produïa una altra detenció. Tres detencions més a la plaça de Rius i Taulet, fins on havien arribat les corredisses. I així, entre les anteriors i aquestes de darrera hora, fins a un total de vint-i-set persones, nou noies i divuit xicots, aquella nit no van dormir a casa seva.
Després de cantar quatre cançons més i acompanyar amb la guitarra un Diguem no cantat de forma espontània pel públic que romania a l'envelat, amb visibles mostres de nerviosisme, el Raimon s'excusà: «... m'és molt difícil cantar». I amb D'un temps, d'un país donà per finalitzat el seu recital a l'envelat de la plaça del Sol amb motiu de la Festa Major de Gràcia de l'any 1975.