Lleonard Muntaner - 2019 - Palma
Elegia
A Isidor Cònsul
El teu nom és escrit al Llibre de la vida,
per la tenacitat en l'ofici, ja antic,
de fixar la paraula fugissera dels homes.
Un traç nu: el teu nom a l'urna de les cendres,
vora el xiprer, que repta el temps sense memòria.
No calen panegírics de retòrica vana,
ni mots que el vent s'enduu en la llum del crepuscle.
T'acollia la nit en la pau pirinenca,
a l'estiu, net d'un poble de tendresa callada.
Home alt, amb saó de fecundes planures:
el panís de l'Urgell com unes llances verdes,
el blat de la Segarra que pentina l'oratge.
Vas estimar la llengua heretada dels avis,
la gràcia dels déus, amagada al poema,
les pàgines signades per companys d'escriptura.
Amic: no vull fer esment, en aquest dia amarg,
del Regne anunciat per set tocs de trompeta.
Punt més el teu silenci que la llengua dels àngels,
perquè de tu naixia una alegria clara:
el foc en la conversa, l'amor en la mirada.