Edicions Bromera (Alzira), 2015
L'helicòpter EC-135, anomenat Cóndor, ha eixit de la base amb dos tripulants i un tercer passatger anònim. Travessa els bancals i els ca,ps de tarongers, la flor dels quals tímidament vol començar eixir, però febrer encara no ha cabat. entra a la ciutat, les edificacions són diminutes i les persones, insignificants. als receptors olfactius de l'helicòpter no arriba a detectar-se amb claredat un intent de perfum de primavera que s'entesta a fer-se present pels carrers de la ciutat. En canvi, l'helicòpter té uns ulls que ho veuen tot. Potser, fins i tot, pot mirar dins les consciències del personal que, com formigues, tracen invisibles línies d'itineraris que només prenen sentit a vista d'ocell. La càmera incorporada fa memòria del que va veient. El riu és com una pell de serp assecant-se al terra. Les torres de Serrans sempre sobten per la seva majestuositat. El barri del Carme és un perfecte laberint. Es distingeix amb total nitidesa la creu llatina de la planta de la catedral amb l'agulla del Micalet. La plaça Redona queda a la dreta i l'ocell de ferro s'enfila pel carrer de la Pau, ignora la dada d'història literària del carrer de Cabillers, però sobretot tremola quan sobrevola la Universitat amb Lluís Vives dalt d'un pedestal de pedra i d'admiració; ocell i pesonatge es repel·leixen com els pols d'un imant. Es relaxa en passar per dalt d'El Corte Inglés. Agafa el carrer de Colom; divisa el redolí de la plaça de bous, enfront hi ha el Lluís Vives. La càmera acciona el zoom.
L'ocell de ferro no té ànima; té, però, té el dipòsit ple i té també previst estar-se tot el matí, i després tota la vesprada i, si cal, també tota la nit i, si també cal, tota la vida sobrevolant la ciutat, el centre i els diferents punts calents. Enregistrar-ho tot, veureu-ho tot, disminuir l'altura, elevar-se i dibuixar cercles en el cel tenint l'institut Lluís Vives com a centre de la circumferència. El centre escolar és el centre del compàs: plaça de l'Ajuntament, de Sant Agustí, l'estació del Nord, la plaça de bous, el carrer de Colom. I torna a començar. Una vegada més. Ara es deté dalt de la cruïlla del carrer de Xàtiva. Milers d'estudiants. Zoom. Arriben els furgons. Un, dos, tres, quatre per aqust cantó. Més per l'altre. I més. Plaça de l'Ajuntament, Sant Agustí, estació del Nord, plaça de bous, carrer de Colom. El formiguer es mou. A sota hi ha vida. De l'helicòpter estant es poden sentir crits, xiulets i eslògans, també els colps de les porres i alguns plors, sirenes i clàxons. L'helicòpter vola més baix, es poden captar algunes imatges amb el zoom extremat i abusiu, però impassible: rostrs de dolor i d'incredulitat, gestos irats, joves que fugen i altres que proven a defensar-se amb el que poden. algun contenidor, alguna motxilla, també llibres. Corregudes de joves i vianants que s'ho troben i no s'ho poden xplicar de cap de les maneres. sons de megàfons, consignes, crides, alertes, els mòbils a mil per hora. La ciutat murmura, febrer s'encén i augura una primavera imparable.