Obrador Atlante - 1954 - Palma
Coves de Sant Miquel de Campanet
En nit insondable, foscor sens estrelles,
per llargues centúries guardà Campanet,
(sota un bosc on vaguen cabres i ovelles)
un palau de fades, ric en meravelles
fetes d'alabastre, dins un alt secret
Vestides les fades de vels de misteri,
allà-dins tenien arts d'encantament,
folgaven i reien en feliç tiberi
i amb música dolça i cants de platxeri
ses danses trenaven lluny de sol i vent.
Mentre bracejaven del cant dins les ones,
volaven a lloure sos cabells raulls,
cenyides llurs testes de frescals corones;
mes quan el silenci se imposava a estones,
plor de melangia vessaven sos ulls.
Ara, al esfondrar-se del palau la porta,
les fades fogiren per màgic encís
tirant ses garlandes de murta i ridorta;
i ja l'hom contempla amb mirada absorta
aquell gran prodigi del pur degotís.
Bells arcs, galeries, gentil columnada,
brancam, cortinatges, de rara blancor,
en somni de pedra. L'ànima astorada
aquí es sent petita, ben humiliada
davant l'obra augusta del Déu creador.
Mai més de les fades no se'n sabran noves
que resten proscrites del vast Pla de Tel...
Des de l'Oratori, veí de les coves,
n'és son centinel·la el qui donà proves
de zel i coratge, l'arcàngel Miquel.