La seu visigòtica d’Egara

Institut d’Estudis Catalans - 1936 - Barcelona

Autor: Josep Puig i Cadafalch
Indret: Església de Santa Maria (Terrassa)

A l'absis de la basílica de Santa Maria de Terrassa hi havia una pintura del mateix gènere que aquesta que acabem d'estudiar, damunt la qual fou superposada (segle XV) una altra composició pictòrica. Si fos possible, gràcies als procediments que la tècnica moderna empra per a posar damunt tela les pintures murals al fresc i al tremp, de separar aquest grandiós palimpsest, tindríem davant nostre una gran composició molt antiga, una de les més velles de l'Occident mediterrani i la més antiga de Catalunya després d'aquella que ofereix el mosaic conservat a Centcelles, prop de Tarragona.

De moment, cal acontentar-nos de poder-ne conèixer els més petits fragments. Un d'ells, a la part propera a la clau de volta de l'absis, és una forma estelada: dos quadrats superposats que s'entrellacen. Aquesta figura es troba en els monuments romans i cristians més antics.

Autor: Josep Puig i Cadafalch
Indret: Baptisteri de Sant Miquel (Terrassa)

Set reunions precedien l'acte material del baptisme. En la quarta, anomenada d'apertio aurium, els neòfits assistien a una lectura simbòlica dels Evangelis. Aquests es posaven als quatre angles de l'altar de la basílica dels fidels i se'n llegien els començaments; es recitava després el símbol de la fe en grec i en llatí i s'ensenyava als neòfits l'oració dominical. A la darrera reunió, el dissabte sant, els catecúmens es reunien a la basílica, se'ls ungia amb els sants olis, i es dirigien al baptisteri tot cantant els clergues les profecies; es beneïa l'aigua, s'hi tirava el sant crisma, se'ls preguntava sobre la fe i el desig de batejar-se, i el neòfit declarava renunciar a Satanàs i les seves pompes. Llavors es realitzava la triple immersió de la part inferior del cos mentre el bisbe els tirava l'aigua al cap tot invocant el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. Després es revestien d'hàbits blancs i se'ls confirmava i se'ls ungia de nou amb el crisma.

Autor: Josep Puig i Cadafalch
Indret: Baptisteri de Sant Miquel (Terrassa)

El tema iconogràfic representat a l'absis del baptisteri sembla clar. Prop la clau de la volta hom veu un nimbe cruciforme i, vagament, el perfil d'una gran figura, que és, sense cap dubte, la representació característica de Déu, i algunes restes, molt esborrades, de la glòria, en forma d'ametlla. A l'esquerra hom veu la figura d'un sant amb barba, que duu el nimbe circular a doble traç. Més amunt hi ha una figura cap per avall revestida d'una túnica: és un àngel que sosté la glòria. Una faixa gruixuda de mangra voreja aquest motiu en la part inferior.

Al centre del basament de la volta, hom distingeix,  c l a r a m e n t visibles, cinc cercles. Al del mig hi ha el monograma de Crist format per la superposició dels dos signes X i + molt antic en la iconografia cristiana.

A cada costat hi ha sis personatges, amb el genoll dret a terra en una actitud reverent, la mà esquerra tocant el llavi, i el braç dret horitzontal amb la mà tota oberta. Els cabells són pentinats endavant fins a amagar el front i portats devers el cim de la testa, llargs i caients per darrera fins a la nuca com era costum en els segles V i VI.

Els personatges van calçats amb la solea o sandàlia; les figures semblen nimbades, posades totes davant un cortinatge amb plecs que deixa veure un fons amb arbres. Alguns cortinatges van nuats pel mig. Dos d'entre ells, el primer de cada costat, són ornats amb peces quadrades d'un altre teixit (segmenta).

Les vestidures són romanes: la túnica i el pallium; un dels personatges, el segon començant per l'esquerra, va vestit amb una túnica ornada de franges de porpra (clavi) com en alguns dels mosaics sepulcrals de Tarragona".

Anotem encara la forma de decoració del fons obtinguda per mitjà de cercles amb un punt al centre, units entre ells per línies rectes. Una ampla faixa ornamental en ziga-zaga acaba a la part inferior aquesta composició pictòrica.

Autor: Josep Puig i Cadafalch
Indret: Baptisteri de Sant Miquel (Terrassa)

Baixem per una escala a la cripta; un corredor humit de recons corbats dóna entrada a un absis tricoaque, enterrat en el pa argilenc d'un cementiri. Unes finestres il·luminaven l'ara aïllada al centre del reduït santuari, que avui sembla una cel·la trichora catacumbària. Voltes esfèriques cobreixen els absidiols, i una volta vaïda el quadrilàter central. Els intents d'excavació, rompent el mur de l'estret passadís subterrani, han mostrat sols un massís de terra, i han assenyalat en la part superior els muntants d'una finestra: la fenestrella confessionis.  En la cripta, forçosament devia haver-hi relíquies, i aquestes, per la fenestella, podien venerar-se des de l'església. La col·locació de relíquies era una de les cerimònies de la consagració d'aquesta mena d'edificis; els textos són formals en aquest punt: el lloc d'aquestes fou, sens dubte, la cripta.