Saldonar (Barcelona), 2013
El déu vedell
Observo d’avui el déu
que mou totes les coses
d’aquest ambient
gairebé suau i natural.
Per aquest déu
t’han profanat el ventre
gràvid de pedra,
oh gran mont d’Olla,
i les tombes de la història
al teu costat.
Per aquest déu
han profanat el mar;
aquest meu mar,
com avui la terra, és lloc
de deixalles
d’aquesta societat
grassa i insatisfeta.
Comprenc per això
el teu rebuig
a tota mena de presència
humana.
El déu pagà
dels homes
parla de la mort,
d’una mort subtil
i cancerosa, que puja
de la terra i baixa al mar
i després torna a aixecar-se
recolzada pel vent
cap al cel
en un cicle continu
i inexorable.
D’or,
un nou vedell
llueix
sobre l’altar dels mites
i del domini:
han perdut
les taules de Moisès
i hem tornat a ser
sols i, com el poble d’Israel,
captius.