(), 0
Lo tresor d'Igualada
Joiell del Paradís,
bella Igualada,
Déu t'enriquí amb cel pur,
amb camps i obagues,
amb fruits i oreig suau
i flors galanes.
Cobertes de vinyars
tens les muntanyes,
brollant al teu entorn
fonts regalades,
on s'ouen rossinyols
que alegren l'ànima.
Honrats i placenters
tos fills treballen,
i si per ton ramell
llorers te manquen,
dels penyalars del Bruc
pots abastar-ne,
que allí en feres planter
de bona saba;
mes no t'envejo, no,
tan riques gales,
t'envejo lo tresor
que en ton sí tanques,
t'envejo del Sant Crist
la sacra Imatge,
que obrà lo més alt fet
que els segles guarden,
donan-te fins sa sang
per més honrar-te.
Joiell del Paradís,
bella Igualada,
tu que has lograt
de Déu tan gran miracle,
la fe de tos passats
com tresor guarda,
i puig ella et féu gran,
creu i treballa.