Revista de Girona - 1988 - Girona
Porta Rufina
Sobre peus de mur carrat
he tramuntat la boirina
de tants segles que l'espina
de cada un se m'ha clavat.
I amb el nom agosarat
de la matrona mes fina
he alçat murs de mantellina
com un bleix d'eternitat.
Delejant llargues estances
sota algun sol de bondat,
simitarres he blegat,
cansada d'espuntar llances.
Ara em canten benaurances
les campanes de ciutat.
Banys àrabs
Resta sols, de mi, el que dic
en la font de melangia
d'aquest doll, com profecia
d'alcorà: Jo, Abd al Malik,
no he cercat pas l'enemic
en l'albada que naixia,
de tant d'or com resplendia
sols n'he obert l'erol més xic.
I em barrava el pas amic
la ciutat que em confonia!
Vagarejo ara al somic
d'aquesta aigua que hi renia
i em refaig d'aquell fatic
per tornar-hi un altre dia.
Torre de Carlemany
¿Ets el braç victoriós
que reté encara l'espasa
cisellada amb les dolors
d'altres pàtries de casa?
¿O ets vestigi de clarors
que revenen per la rasa
d'una Europa, com el cos
i batec d'única brasa?
"Ben endintre del meu clos
hi ha l'alè de benaurança
dels meus morts, i la recança
tota pau en l'alt esbós
d'una nau en delectança,
cel d'un món harmoniós".