L'apotecari d'Olot (fragment)

Autor: Serafí Pitarra

L'apotecari d'Olot (fragment)

 

ACTE III

 

ESCENA V

 

Ah! Això sí que a poc a poc!

Toqui'm tot lo que li sembli,

i ho sofriré poc o molt;

però Olot... la meva pàtria!

Cuidado el que em toqui Olot!

És la terra de les aigües

de les Tries i Sant Roc

que, si en fresc lo porró hi posa,

li refrescaran lo porró,

i, si per remei les tria,

tenen, a més del sabor,

sulfat de calç, carbonato,

magnèsia, ferro, porció

de sosa, cloruro, silici

i elements que juntats tots,

produeixen la riquesa

d'aigües que admira tothom.

Olot per faixes i mantes,

per barretines Olot,

i Olot, que pertot és terra,

és la millor pel fajol.

Hi ha, com a Vic, llonganisses,

que, per berenar, Déu-n'hi-do.

Hi ha, com enlloc, noies maques

que tan fer Fullet a molts.

Hi ha, a no sé quant la lliura,

pans de pessic dels més bons.

Hi ha, regalada, la fresca,

quan mor tothom de calor.

Hi ha, cada punt, a la plaça,

sardanes i tirabou.

Hi ha bons passeigs per anar-hi

les senyores i els senyors,

i bones carns i verdures,

i bon menjar i bones fonts,

i bon vi verd i ballades,

i tant de tot lo millor,

i és tant lo que es agradable

aquesta terra d'Olot,

que jo sempre dic que si ara

tornava Déu a fer el món,

i feia també Adam i Eva

i el paradís, i tot allò

d'aquella serp i la poma

que es varen menjar tots dos,

ho plantaria per mostra

al mig la plaça d'Olot.