Lleonard Muntaner - 2015 - Palma
Platja nudista (fragment)
Com l'any passat, uns altres dies d'estiu a Menorca. Un matí que era a cala Mesquida, la platja dels maonesos, em vaig dir: «Vaig a veure què hi ha darrere d'aquella roca.» Darrere la roca hi havia una platja nudista. Seria millor dir una platja on alguns usuaris practicaven el nudisme, perquè n'hi havia molts amb el banyador posat. Representa que l'absència de roba, que no deixa de ser un postís que engavanya, ha d'afavorir la llibertat de moviments, però jo vaig observar tant en els despullats com en els vestits un acusat encarcarament. Els vestits no sabien on posar els ulls per no ser acusats d/indiscrets o, per utilitzar l'expressió francesa, de voyeurs, i els desvestits, pel mateix motiu, es miraven entre ells fixament a la cara com fan els boxadors dalt del ring. Qualsevol desviació ocular en sentit descendent hauria estat considerat censurable, un cop baix contrari a la despreocupació. Dels nudistes també se'n diuen naturistes però en aquest cas «naturisme» no deu venir de «naturalitat» perquè a cala Mesquida el comportament natural era privatiu dels banyistes de 1'altre cantó de la roca, que es d'on jo venia. Allí, la gent jugava a pilota, feia cabussons, s'empaitava i entrava a l'aigua amb alegria i espontaneïtat. Aquí, els nudistes parlaven entre ells, estirats o a peu dret, com si comentessin un text de Plató i penetraven a mar com si els ho hagués receptat el metge. Jo, sense entendre-hi res, diria que aquells nudistes eren uns aficionats estacionals de la pràctica perquè vull suposar que els que tenen el nudisme com a filosofia vital sostinguda es comporten amb la desimboltura que atorga el costum i la verdadera naturalitat.