Il·lustració Catalana - 0 - Barcelona
Canicular
La vall és d'una amplada que extasia;
sota un cel de cobalt, la terra envia
a l'espai infinit tot son perfum,
ni una boira subtil, ni un núvol sura
i roenta davalla de l'altura
una pluja de llum.
Pels camps ressecs de xeixa colltorçada
hi vola emborratxada
la groga papallona del conreu
i ajaçada al marjal d'ombra tebiona
una mossa molsuda i rodanxona
dorm i somnia en el colrat hereu.
Enfonsada al terròs la lluenta arada
s'inclina abandonada
dels banyuts, que remuguen pacientment,
i enllà d'enllà, pel tou de les falgueres,
que amb el llebeig se besen juganeres,
la perdiu escotxina dolçament.
I la calda d'estiu tot ho escribella,
minva la fontanella,
groguegen els pollancres i els matolls,
i el pagès entristit, des la porxada
contempla la vessana assedegada
i les roselles mortes pels rostolls.