Edicions Proa (Barcelona), 2011
Un lloc sota el sol per a mi i per a Maria; res no podia sonar millor a les meves orelles. L'endemà vam entrar, efectivament, dins el port de Maó, i no érem més que vint galeres. Les poques forces que es van oposar al nostre avenç es van retirar aviat, però sabíem que darrere s'hi parapetava tot un exèrcit poderós, una host molt més nombrosa que nosaltres. Per això el rei va manar desembarcar en una illa enmig d'aquella dàrsena fastuosa on les aigües es remelsaven i donaven resguard a les naus sacsejades pels vents adversos. Ens vam fer forts en un illot que anomenaven l'illa dels Conills, però era evident que si els moros atacaven ens anihilarien fàcilment per gran que fos el nostre coratge. Vam acampar a l'illot, però les naus anaven tan carregades i el terreny era tan exigu que gairebé estàvem amuntegats els uns sobre els altres. Bufava un vent de mil dimonis i plovia de manera intermitent, però com que teníem poca aigua per a homes i cavalls el rei va manar que cavéssim un pou. Cavàvem per torns i vam formar una cadena d'homes per transportar la terra i les pedres que trèiem; això ens va entretenir, ens va distreure de la tensió, perquè vèiem l'enemic observant-nos des de dalt d'un turo i hi havia un autèntic formiguer de soldats preparats per liquidar-nos. Aviat va brollar una deu d'aigua dolça i abundant que semblava mentida que es pogués trobar enmig de tanta mar.