Esteve Albert - 1975 - Barcelona
Cançó de cosir
Cuso, que em plau de cosir
sola amb el somni.
Cuso una mica de mi
en cada cosa.
L'agulla fa el punt petit
paraula curta,
i arriba que em punxo el dit,
sense paraula.
Cuso un mocador de lli
— somni, no em deixis! —
amb un brodat sense fi
d'etern periple.
I sempre aniré teixint
roses de somni,
sempre cantant i cosint
vora la porta.
I quan amor trucarà
amb llum de rosa,
duré la vida a la mà
tota brodada.
Barca
Junyiria el meu destí
al gronxadís d'una barca.
Tot el món un sol camí
i enrere un solc sense fi.
I d'una el món en mi,
tot el món dintre la barca.
I sempre fóra matí.
Cada ocell un nou glatir.
Però l'amor, foll veí,
d'un bot m'ensorra la barca
i ara tinc por de seguir
l'estel que el menava ací.
I ell prou malda per teixir
dels braços una altra barca,
però el bes, qui el pot junyir?
i m'empeny a nou destí.