Edicions Proa (Barcelona), 1987
Pedra de sol, cafè amb gel,
esquitxos de sal i vida.
Vora el forat hi ha la sida
i sobre l'estiu el cel.
La noia rossa té el tel
ple de verdet i curculles:
les roses que no desfulles
mai de la vida es desfan.
Horaci ja s'ha fet gran
i la vara no té fulles.
Oh Sitges, quin madrigal
del Príncep dels Verbs d'Estopa!
Les ones -grans glops de sopa-,
amb les espumes de sal,
corren, amb l'aire malalt,
entre el cel i les calitges,
cap a la platja i les roques.
El sexe, si no me'l toques,
es reparteix sempre a mitges:
a cor què vols, què desitges.