Llibreria Millà - 1933 - Barcelona
ESCENA XII
Melcior, Mateu, Bernat i poble; després Pau.
Bernat. Ja està salvat, gràcia a Déu!
Melcior. Però, amb diners?
Bernat. I a sobrar!
Jo ho vaig dir i vos vau burlar
sempre tots del parer meu.
Jo sabia el gènit d'ell.
Vos vaig dir:—No és amagat
a casa cap hisendat.— (Molt marcat)
I em vau envia al burdell.
Però, jo, tot mosca morta,
sempre cavant amb afany,
fins que ara... ves si és estrany!
sota el pedrís de la porta...
Mateu. Com bat les ales el cor!
Melcior. Tant de goig quasi bé aterra!
Mateu. I has trobat molt?
Pau. (Entrant amb ella.) Una gerra
tota plena d'unces d'or!
Mateu. Ah! És el dot de la Roser!
Bernat. La Roser, que, per salvar-vos,
la vida a sacrificar-vos
anava ja.
Melcior. Com pot ser?
Mateu. Què dius, Bernat?
Bernat. En Miquel
salvava a ton fill, casant-s'hi.
Melcior. I ella el salvava, entregant-s'hi!
ESCENA ÚLTIMA
Els mateixos i Roser.
Mateu. Roser, ets un àngel del cel!
Melcior. I el que jo l'he maleïda.
No mereixo el teu gran cor.
Roser. Sí, Melcior, sí; el teu amor
és tant sols qui em dona vida.
Bernat. Amb algunes joies bones (S'abracen)
he pagat a n'els carlistes,
i en Miquel, quan les ha vistes,
ja ha anal a fer ballar mones.
Pau. Sant Mateu, qui troba es seu.
Roser. Mes hi ha una santa Madrona
que diu que qui troba, dóna,
i ja mai més patireu.
Bernat. Ho veus, ximple?
Pau. Be; jo ho deia!
Mateu. Avui, la boda!
Roser. Sí, sí! (Timbal.)
Melcior. Un timbal ve cap aquí.
Bernat. Vés el càvec si bé feia!
Pau. Quina traça a trobar caus!
(Un del poble apareix al fons, dient.)
Un. El vostre fill!
Mateu. De seguida!
(Tothom corre, com boig, cap al fons, amb els
braços estesos, menys Roser i Bernat.)
Melcior. Ah! Roser! Et devem la vida!
(Se'n va amb els altres. Quan Roser es veu sola,
crida a Bernat amb alegria immensa.)
Roser. Bernat!
Bernat. Què?
Roser. (Abraçant-lo.) Ja estem en paus!
(Ràpid. El timbal no para fins que el teló és baix.)
FI DEL DRAMA.