Aquell era un ambient d'una sensualitat fina...

Autor: Pere Coromines i Montanya

Aquell era un ambient d'una sensualitat fina, la vida hi lliscava suau, l'esperit reduïa les seves exigències... L'existència en un balneari és per a tothom... una mena de conte de fades. Quan hi va, hom es proposa d'ésser per uns quants dies tot un altre. [...] La me­tamorfosi esdevé completa perquè, en despullar-se d'uns hàbits, un hom al balneari en pren uns altres, adopta noves regles de vida, disfressa a propòsit els sentiments, modifica el seu gust i quan es figura que fa com els altres, no veu que cada un d'ells experi­menta la mateixa transformació. Les virtuts que do­nen el triomf en el món són diferents de les que asseguren l'èxit al balneari, on canvia fins l'objectiu de l'existència, talment que les persones reals hi obren com si fossin marionetes, o gnoms, o fades tretes de contes de Grimm o d'Andersen. [...]

Així s'escolaven les hores i els dies a l'hotel de Sant Hilari Sacalm. Ocupacions frívoles, sensacions voluptuoses, pensaments d'un materialisme feixuc, impulsions alades! [...] Feien una vida monòtona: de l'hotel a la font, de la font a l'església, de l'església a l'hotel, i a les poques hores tornem a començar. Els vells vivien atents a l'aigua que prenien, al seu pas pels ronyons... Els joves es reien de l'aigua i de les seves virtuts curatives, i es movien per la fascinació sexual, atents al negoci del casament, i es deixaven dur per aqueixes muntanyes russes del festeig amb els seus alts i baixos d'esperances i desenganys, d'il·lusions i quimeres. Ni per Déu, ni per la naturalesa, ni per l'amor no hi estava ningú.

Les vetllades eren d'una fastuositat que l'enlluernava: la sala resplendia de llum, com una catifa escampaven per terra flors desfullades, que feien una flaire desmaiadora. De dia es succeïen les excursions, riera amunt i riera avall, a la mansió de Montsolís, a Sant Hilari. I pertot arreu es trobaven ella i el Joan, fins sense voler. [...]

Una tarda d'agost, quan els forasters que havien vingut en els cotxes a la font se'n tornaren a Sant Hilari, la Maria restà sola amb el Joan i en lloc de retirar-se a l'Hotel per la plaça de les acàcies, es desviaren seguint el marge de la riera d'Osor fins al pont de l'ermita. Llustrejava. Aneu a saber si la brisa o si el cant d'un ocell els féu passar el pont. En arri­bar davant de la capella es van asseure al llindar del porxo.